Subliminar o MariusSerrajada

Tot sortint del parc de la Ciutadella, el ciutadà es va encaminar cap a un passeig de la ciutat, que gràcia li feia. Prop d'un majestàtic edifici, que hom pot considerar art urbà, va veure uns ciutadans celebrant una victòria i es preguntà si havia estat una bona decisió anar a ciutat o fóra millor tornar al mas.

Endollant, és gerundi?

Estan per tot arreu. A les gran ciutats, als pobles. Diuen que és per reactivar l’economia. Els cartells que veiem per els carrers son bàsicament els relatius al “Fondo para Entidades Locales “. N’he vist per obres petites, una en concret que deia “Millora del paviment d’accés al cementeri”. El pressupost era de 3.000 €. Diuen que el cartell en costa 1.000. Fantàstic. I a sobre, amb aquesta mena de “tilde” que hi ha a sobre de la “E” fa ràbia. El Montilla, perdò, el President Montilla farà el “PlaÇ”?, o com sempre, posarem cara d’emprenyats i qui any passa any empeny.

I clar, resulta que aquí no som tots “tontus” i vet a qui que surt l’alcalde de Barcelona i fa allò que s’en diu una “lectura àmplia” (o al peu de la lletra) i es queda amb la frase de “Plan Español para el estímulo del empleo”. Español, empleo, doncs ja està, fitxem a la Telma. Ara preguntareu : I per què la Telma i no la Louise?. Be, si us pensàveu que les portava a fer el pregó del la Mercè, doncs no. Resulta que ha anomenat a dit a una senyoreta que respon al nom de Telma Ortiz de Rocasolano per fer-se càrrec de la “subdirecció de Projectes del departament de Relacions Internacionals”, de nova creació, i s'ha d'ocupar "d'enfortir els vincles" de la corporació municipal amb Àsia i el Pacífic. Segons la nota informativa de l’Ajuntament, diu que també es farà càrrec de “les activitats de Barcelona vinculades de la propera Presidència Espanyola de la UE”. Uf. Aquesta subdirecció, forma part de la Direcció de relacions internacionals, que també compta amb la “Subdirecció de programes, àrees geogràfiques i xarxes internacionals”. Jo quan sigui gran vull posar títols. No tinc res en contra de la germana de la princesa Letizia, però que hi fa a l’ajuntament de Bacelona una dita “experta amb ajut humanitari". Ens ve a salvar? Es preveu que, aviat, quan toqui la presidència espanyola de la UE, de tan malament que estarem ens tindran que enviar ajut humanitari? Potser ve a posar ordre amb les putes asiàtiques, que aquest dies el tema està molt calent. I Iniciativa? A 80 quilòmetres... per hora.

Hi havia una rondalla popular que deia més o menys :“Donde vas Alfonso XII, donde vas triste de ti, voy en busca de Mercedes que ayer noche la perdí”. El tema es trist i va de borbons i de pèrdues. Podríem refer la lletra amb l’alcalde. Fa temps que estem perdent el senderi.

Peix al cove

Sembla que ja tenim finançament. Ahir els únics que s’atrevien a donar xifres van ser els d’ERC. Crec que es mereixen el premi Nobel de Matemàtiques (si no existeix doncs el creem). Sembla que han necessitat dos dies per arribar a dir una xifra, màgica, 3.855 milions d’euros de més. El govern sembla un xic menys espavilat , sembla, ja ha dit que dijous farà pública la seva pròpia projecció. Ai Ai Ai. Projecció!!! Ai Ai Ai. Sembla que arribar al sostre en quatre en comptes de tres anys com diu l’Estatut no es cap problema, potser ho interpreten com pagar a 365 dies, el que no resta clar, com tot plegat és el dia de pagament, 20 o 25. Si la resta d’autonomies fan també els seus càlculs “projeccionals” sembla que la xifra dels “euros de més” surt com molt gran. D’on trauran aquests diners? Importa? Com diu aquella dita tan “castiza”, “la casa es grande y no repara en gastos”.

Tinc males vibracions. Ens les han fetes de tots els colors i crec que s’ha d’estar molt amatent perquè no torni a passar com ha passat fins ara. Seria la persona més contenta d’aquest món si les meves males vibracions no es compleixen, però la fama de “trileros”, per no dir lladres, que tenen a Madrid no em fa estar gens tranquil. Al final, tant contents quasi tots i s’enriuen de la política de CiU de l’època del “peix al cove”. A mi em sembla que és una repetició, CiU hi posava verat i el tripartit sembla que hi posi mero o llobarro, igual ha estat la inflació o l’adaptació al euro. Crec que al cove ens han colat un peix de roca, ple d’espines, però com a mínim podrem fer un bon fumet.

Parlem?

Avui intentaré no parlar del Barça, anava a dir de futbol, però es veu que son sinònims. Es comença a notar, que fins i tot els que mai han suportat el futbol ara s’hi comencen a interessar i el que és pitjor, a opinar.

De religió en podria parlar, però de quina. Hi ha tal ventall de possibilitats que fins i tot ser ateu et deixa “out”.

De sexe. Ui, tema tabú. Hi ha menors.

De la Nació. Ui tema tabú. Hi ha menors.

Un Opticonte. No, no, el darrer va tenir poc “share” de pantalla.

De política ja tampoc queda bé parlar-ne, primer perquè ja sabem tots de quin peu calcem i segon que el més normal és dir que tot es fa malament, que en certa mesura ho sembla, i per acabar-ho d’arrodonir, afegir allò de que tots els polítics són corruptes. I així conversa closa.

Tampoc parlaré de la crisi, bé, sí, mira, doncs ara parlaré de la crisi i no perquè s’hagi acabat, sinó perquè parlaré del tòpic, o sigui que els que l’han provocat són els que són més ajudats, els bancs. Això no deixa de ser una altra de les mentides que es deixa dir per a que el “vulgo” pugui queixar-se. Els culpables d’aquesta crisi, o d’una gran part d’ella som nosaltres mateixos. Fa massa anys que estirem més el braç que la màniga i al final la mamella deixa de rajar. Manca de valors? Havia quedat en no ficar-me en religió. I com a culpables que som, uns mes i d’altres molt menys, ho pagarem. Fem números. Si algú no hi està d’acord, doncs que ho digui que ho modifiquem.

PA (Prestació atur) 600€/mes
NM (nombre de mesos a cobrar) 18
AT (Aturats) 4.000.000

Cost del subsidi d’atur = PA * NM * AT.

Si no he errat amb els càlculs això dona la xifra de 43.200.000.000€. Sí, sí quaranta-tres mil dos cents milions d’euros. Com diria un del Kracòvia, set bilions cent vuitanta-set mil i escaig milions de pessetes (de les antigues pessetes). I tot aquest festí de milions del que sigui, per culpa de la cobdícia dels uns i dels altres, i al final, ho pagaran justos i pecadors. Doncs apa, ara uns a passar una temporadeta pel purgatori i uns altres per l’infern. Vaja, la religió un altre cop.

Millor parlar del Barça, oi?

Rics i plens

Lo riu és vida. Lo riu baixa ple. Lo riu d’aquí ben poc baixarà més ple. Lo riu baixa amb les aigües tèrboles. Ara diuen que pel maig tot arreglat. Per fi un reconeixement. Si s’ha d’arreglar quelcom vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona. És una interpretació, segurament el “arreglat”, per uns quants és allò que hom fa quan surt a la nit, es vesteix una mica millor (o pitjor) i es pinta (elles o ells, que darrerament diuen que es porta). El problema vindrà ara. Nosaltres volem vestir de Prêt-à-Porter, de sastre de luxe però ens proposaran vestir de “mercadillu” però de la temporada passada. En comencem a estar una mica tips, o una mica més tips, o molt més tips. I no hi ha manera. Fem campanyes de millora d’imatge i res. Fem el paper de l’ase que rep tots els cops, i res, bé, unes quantes garrotades més. Ens pensem que la part “catalana” del partit que governa donarà un cop a taula i l’únic que aconseguim és sentir a un ploramiques amb un to neutre amenaçant amb no res.

Demà estrenen el documental Cataluña-Espanya. Nosaltres, els d’aquí, ens ho mirarem d’una manera expectant. Les cares de la gent de la resta de l’estat que tinguin les ganes de veure-la desitjo que no siguin com les que vaig veure ahir quan escoltaven al pobre Ridao a la tele. Tots estaven “frunciendo el ceño”!!! Esperem que sigui una aportació cap a la construcció (anava a dir edifici, però algun llest veuria una connotació amb d’altres construccions) d’una estructura ferma que ens permeti poder fer país. Perquè crec que és això el que s’ha perdut. Fins que no recuperem la consciència del que som i ens aclarim del que realment volem, no tirarem endavant.

I també demà tots anirem a comprar el llibre del Kracòvia o el del Polònia, així ens farem cada dia més rics i més plens. Bon cop de falç.

L’estiu es a la cantonada

Be, ja tornem a ser-hi. Ja ha passat la Setmana Santa. Un altre període de vacances amb connotacions religioses que a la majoria tant se li’n fot. He pensat més d’un cop en que s’hauria de canviar la denominació de determinades festivitats ja que estem avocats cada dia més a un “tot plegat” laic, però reflexionant una mica, me n’adono que si ho canviem correm el risc de perdre una mica els nostre orígens i com diu aquell “qui perd els orígens perd la identitat”. Un altre dia reflexionaré sobre això de la identitat igual arribo a la conclusió de que si no ens serveix per res, doncs els orígens menys. Hi ha el risc de tornar a celebrar el 18 de juliol, i que a ningú posi el crit al cel, que el dia de la “raza” encara es celebra, s’ha de dir que sota un altre denominació.

La família, be gracies. Comença a patir signes de fragmentació. Ei, que ningú es pensi que van mal dades, ans el contrari, som víctimes dels anys i ja algú comença a volar una mica pel seu compte. Millor anar-se preparant per aquest futur que cada dia s’apropa més.

I la crisi, va fent el seu lent camí. Des de fa un parell de dies, es poden llegir noticies amb un lleuger to optimista. Ara el que ja no sabem es si aquestes noticies son veritat o son l’ampolla mig plena que vol veure la premsa, que es comença a donar que si van molt mal dades ells també hauran de tancar. No se com van de subscriptors però el cert es que de publicitat cada dia es veu menys.

Al final resulta que ens queixem de vici. Tenim el Barça millor que mai, i que duri. Tenim més aigua que fa molts i molts anys. La Cope vol fer fora al Federico Jiménez Losantos (be, això no se si es bo o dolent). La meva estimada ministra, ara resulta que ven bases espanyoles a l’estranger. Un bolivià molt conegut deixa la vaga de fam. Jajajajaja (perdoneu-me aquesta petita llicencia, però es que fa riure). I a la fantàstica autoproclamada ciutat antitaurina de Barcelona, s’ha venut tot l’aforament de la Monumental en 50 minuts, no per un concert, per una “corrida” en solitari de José Tomás. Ole, Ole, Ole.

I? Eh?

Que passa? Si, he fet una mica més de quatre minuts, i?
La tant tecnificada F1 no pot córrer quan cau un xàfec, que passa!
Que em faig gran? I?
Els periquitos tornen a guanyar, i?
Que si segueixo així el cotxe escombra em recollirà, i?
Portem tres dies amb fotos de “família”. Fins quan? Eh?
Que ja no tinc edat d’anar el dia abans d’una cursa a esquiar, si, no en tinc. I?
Si ets ric, ets ric, passar-te per ric, sent pobre es fer el ridícul més espantós, oi Sr Rodriguez?
Que faig un divendres al vespre corrent per la carretera de les Aigües. No ho se. I?
900 milions per la T1. Es la targeta multi viatge més cara. No, es la nova terminal del Prat. Ara que “dingú” agafa l’avió, 900 de l’ala. I?
Per que als treballadors ateus i agnòstics tenen festa per Setmana Santa, ells que tot el dia “despotriquen” de la Santa Mara Església. Que passa!
I lo content que estic d’haver corregut, eh?
I lo disgustat que estic de com s’enfonsa tot, eh?

Provincia de Sèrbia

Avui, dia del pare, la mamà Chacon ha estat en aquell lloc que per uns es país i per altres es província. El lloc, en això si que hom està d’acord, es diu Kósovo.

Total, que perquè com ha anat a un lloc que no està reconegut, ha hagut de aterrar l’avio que la transportava en una base militar de l’OTAN, que crec que encara estan reconeguts i desprès agafar un helicòpter i anar a la base “espanyola”. Poso espanyola entre cometes, perquè d’espanyol deu haver la bandera, uns quants oficials, i un grapat de soldats, la resta del contingent deu ser d’assimilats, abans en futbol s’els hi deien “oriundos”. Crec que es la primera i última visita que fa en aquesta gent. La última perquè el que ha anat a fer era comunicar que marxen. Textualment ha dit : “Enhorabuena. Por esos diez años de gran trabajo de las tropas españolas. La misión esta cumplida, es la hora de volver a casa. Nos volvemos para casa. Enhorabuena”. La primera reacció que ha estat de sorpresa, per la forma de dir-ho. Es “castiza”, com si hagués dit “seis toros seis”. Ole!!!! Y la segona, es la meva facècia: L’hi podríem dir Carme MaChacón. Repeteix “Enorabuena” y el concepte “volver a casa” dos cops. Amb cinc frases, dos d’elles “uni -paraulars”, dues repeticions. Si mireu les imatges d’aquesta “arenga”, veureu com amb els dits de la ma esquerra va comptant les frases. Jo també t’estimo, Carme.

Ha faltat poca estona perquè des de l’OTAN critiquessin la decisió unilateral i a contratemps. Es allò de “esto no va conmigo”. Crec que Espanya es l’únic país de la UE que no ha reconegut la independència de Kosovo. Quines raons tenen? Tenen pors internes? Ai Europa, Europa, amb quins companys de viatge més estranys et busques. Spain is diferent, i tant !!!.

Relliscada

Aquí teniu la transcripció del que s’ha anomenat com a ficada de pota del President del Govern. Qui no l’hagi vist, pot pitjar aquí.

- El turismo es un área económica preferente en la relación entre España y Rusia.
- ¿Porque?.
- Porque hay un gran incremento de turistas españoles hacia Rusia, estamos ya en una cifra de 500 mil turistas año, por tanto hemos hecho un acuerdo para estimular, para favorecer, para follar, para apoyar, ese turismo.

Analitzem una mica el text. Al començament diu “un área”. Si està utilitzant l’article indeterminat "un", el substantiu que el segueix hauria de ser masculí. Te tres possibilitats: a) Dir "una". Desconec si a castellà existeix una mena de laisme o leisme. Igual és diu "unisme", ho desconec. b) Posar substantius masculins, com per exemple, “espacio” o “sector”. c) Crear l’article "carn i peix" o l’article indistint, el podrien enomenar "bideterminat".
A mig text s’interroga a si mateix:¿Porque?. Sembla un "monologista". Només faltava que digues: "Y ahora me preguntaran ustedes ¿porque?".
Continuem. Que vol dir "estamos ya en una cifra de 500 mil"? Quant algú del PSOE parla de milers ja tremolo, sense anar mes lluny, be ja en fa una mica, el cèlebre slogan dels "800 mil puestos de trabajo", que al final van ser "800 o 1000". De totes maneres em sembla una xifra exagerada.
Al final ja es per fer el ridícul quan diu: "para estimular". Fa un moment acabes de dir que hi ha un "gran incremento de....". Si ja hi van. que collons estem "estimulant". Estimula el turisme a Burundi!!!!.
I per acabar el defensaré. Tant malalt no està. Podria haver dit "felación" en comptes de "relación" i no ho va fer. De vegades som massa simples. Jijiji Jajaja.

Estafa, engany, desil·lusió, desafecció.

Vivim un època en que tot ens sembla que es un engany. Ens enganyen els que ens governen i també els que haurien de fer oposició. Hi han enganys familiars de tota mena. Els proveïdors enganyen als clients i molts cops passa a l’inrevés. Ens enganyen en el mon de l’espectacle. En molts casos, es d’una forma escandalosa i en d’altres molt subtils. S’ens està anant tot de les mans. Desprès ens queixem de la desafecció. Cony, és que ens veiem obligats. Quan parlo de desafecció, no em refereixo només a política, també a treball, també a espectable. Dissabte a la nit, varem tenir un exemple claríssim d’engany: el partit de futbol entre els “de casa”. Engany en quan a joc. Engany en quan a jutge. Engany en quan a “fair play”. Engany dels actors vers els propis actors. Engany dels actors vers el jutge. Va ser tot un espectacle d’enganys. Segurament si el resultat hagués estat un altre no estaria dient això, si, segurament, però l’engany existiria i no denunciar-ho seria també un engany. I aquestes coses creen desafecció. La desafecció en política sembla que ja els hi està be: “Gairebé el 60% d'enquestats admeten estar poc o gens informats de l'activitat del Govern” o “El 51,3% desconeixen quins partits formen el Govern” (Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat 13.2.2009) En el cas esportiu, aquesta desafecció pot resultar positiva. El dia que en siguin molts i molts els que perdin l’interès com ara esta muntat el futbol (i d’altres esports), aquell dia potser tornarà a tenir l’esperit que hauria de tenir. Hi ha tecnologia per no fer del jutge un engany més. Hauria d’haver vergonya per que els esportistes es dediquin allò per el que estan. La provocació ja sigui verbal o teatral no hauria de tenir lloc en el mon de l’esport. Diuen que son el mirall de molta gent. Pobre gent que s’en miralla. D’altres diran que això es la salsa del futbol. Per aquests la única resposta que tinc, és que llavors el vull a la brasa i "tomba i tomba".

PS: SMS del Barça. Pinto era a la llotja.

Cortines

Cortines. Serveixen per tapar, dissimular o treure de la vista coses. Existeixen de roba, plàstiques, combinacions d’ambdues, metàl·liques, i fins que els verds no les prohibeixin, les de fum. Les informatives, no sé en quin tipus de material posar-les, difícil em resulta catalogar-les. Aquests dies n'estan apareixent un munt.

El tema del patètic espionatge a la Comunidad de Madrid (quin dia canviaran això de “Cumunidad” per ... per exemple “coto privado de caza”, amb Franco ho tenien mes senzill : “la finca del abuelo”). Aquest tema no deixa de ser una cortina i encara que algun dia s’esclareixi tot plegat, serà això, un cortina, en aquest cas de poder econòmic. Qui dubte a hores d’ara que tots, sí tots, som espiats: Hisenda, la banca, Google, continuo ? Crec que no cal.

El nostre estimat conseller d’Interior (i més coses), en “Xoan” Saura, tot el què aconsegueix amb la reducció de gasos contaminants amb mesures discutibles, ho perd amb l’emissió de cortines de fum. Que si manifestació amunt, que si manifestació avall. Pobres palestins, amb tant rebombori i seguien caient com a mosques. “Xoan”, creus que als teus enemics els importa un rave l’assistència a les manifestacions ? Ja has tallat de soca arrel els contactes entre el Mossad i els mossos ? Potser ja no n’hi ha. Cuidat més dels mossos que falta ens fa.

Més cortines. El “putu” esmoquin de la meva estimada Carme Chacón. Algú sap què va dir en el famós discurs el dia de la Pasqua Militar ? (guaita, els militars fan Pasqua abans de Rams). Fum, fum i més fum, llàstima que el sis de gener no sigui Nadal. Som-hi, ara a lluitar contra els pirates, tornem a l’edat mitjana. Torna l’Armada Invencible ?

I per últim, la darrera cortina. Ara me n’adono que m’he descuidat un material al començament: la merda. El vicepresident de la Generalitat J.L. Carod, ha inagurat la nova “ambaixada” de Catalunya a New York. Tothom creia que després de París i Londres vindria Reus, però aquets republicans son imprevisibles, mai tan ben dit. Per omplir el temps, en comptes d’anar de rebaixes al Century 21, com fan la resta dels mortals (potser no venien camises marrons), dóna una conferència a la Universitat de New York, el dia del (primer) jurament del nou president americà. Si els USA fossin una monarquia, ho entendria (“ciudadano Barak”, ai l’enyorada Pilar Rahola i el seu “ciudadano Juan Carlos”). L’atenció informativa on era aquell dia ? Començo a sentir vergonya aliena. Amic de la Catalunya nova, sembla que baixis d’un avellaner. Entra a la wikipedia: el calendari del procés d’elecció del president dels Estats Units és el més semblant al calendari de l’església catòlica, amb una excepció, la pressa de possessió no toca ni aviat ni tard, com la Setmana Santa, toca quan toca (des de el 1937 ha estat el 20 de gener, amb dues excepcions que van ser el 21). Josep Lluís, t’has cobert de merda. En comptes de plorar, millor fer referència a la facècia aquella que deia “virgencita virgencita que me quede como estoy”. Qui se’n recorda com estàvem?. Reclamo ara la creació d’un “memorial de la memòria històrica de com estàvem” (crec que les competències d’això les té en "Xoan"). Montilla, perdó President, ets el “putu” amo. Ho diu la dita: en el país dels cecs, el borni es el Rei”.

N.A. : Perquè em sortís millor l’acudit he obviat l’ambaixada de Berlin

Bon any, malgrat tot

Be, ja han passat casi totes les festes. Encara no tenim el nou model de finançament però no passa res. Un engany més. Una nova promesa no complida. Es alarmant que ja no ens immutem. El Rei, si es que serveix d’alguna cosa, hauria de destituir a tot al govern central i a tots els seus ministres per incompetents i mentiders. Tenim una llei aprovada per un Parlament. Votada a un referèndum. Aprovada pel Congres de Diputats. De que serveix? Tu incompleixes una llei i ho pagues. Te alguna responsabilitat un govern que no respecte una llei? Patètic. Indignant. Trist. Potser un dia haurem de donar un cop a la taula i dir prou. Fa massa temps que dura això.

Es parla des de el Govern central de moderació salarial i des de la patronal de congelació (El desembre congelat, confús es retira). El salari mínim puja un 4% (he dit el que textualment posa, no que com a mínim el salari pujarà un 4%). Els funcionaris, aquells que diuen que no s’han de preocupar per la continuïtat de la seva “feina”, tindran una “moderada” puja del 3,5%. En el moment d’escriure aquest “post” es parla d’un IPC interanual del 2% encara que el govern creu que rondarà l’1%.

Continuem amb la moderació dels preus regulats. El Bicing puja un 25%. La targeta més utilitzada del bus i metro de Barcelona casi un 7%. Rodalies de Renfe un 6%. Els taxistes ja van començar fa un mes amb un moderat 6,2%. L’aigua, allò tant dolent que ens raja de l’aixeta, un 8%. Els peatges de l’autopista entre un 4 i un 4,5%. Perquè no es digui que soc alarmista, la bombona de butà i el gas natural baixen entre un 1,5 i 2%. Si això és regular, buf !!!. El “robatori” gegantí del sistema financer internacional deien que es devia a la manca de regulació. Si anar sempre uns quants puntets per sobre de la inflació es regular, millor que comencem a des-regular coses.

El misteri del preu de la benzina i gasoil es més misteriós que el misteri de la Santíssima Trinitat. El darrer any ens deien que el preu de determinats productes alimentaris pujaven degut al fort augment de les matèries primeres. A la benzina l’hi passava el mateix. El preu del petroli d’un any a l’altre a passat de 95$ a 40$ barril. El preu de la benzina ha passat de 1,115 al gener a 0,861 al mes de desembre. Crec que la proporció no es exactament la mateixa. Potser la millor opció a hores d’ara es comprar accions de les petrolieres, ja que sembla que tenen un gran marge o “bonos del Estado”, perquè sembla que tampoc redueixen la seva part (que no és poca).

Podríem estar una bona estona donant xifres i mes xifres, es pot jugar molt amb elles, però la veritat es que al final et dona la sensació de que tot plegat es un gran engany. I sembla que d’això es tracta. Marejar la perdiu dia si dia també i qui any passa any empeny. La transparència no es posar-se una tauleta de més o de menys o donar les explicacions pertinents. La transparència es dir la veritat i com mes simple s’expliqui millor per tots. Aquest any demano els que es demana a tots els anys quan comencen però sobretot sinceritat i simplicitat. Les coses no ens les podem fer tant complicades. Bon any, malgrat tot.

Minut de joc i resultat

No acabem d’anar bé. Fa pocs dies, la ministre de Defensa en la visita a una fàbrica que ara està desactivant les bombes de dispersió (“bombas de racimo”), va fer un seguit de declaracions referides a aquest acció, en la que l’estat està obligat a fer, ja que va signar el mes de maig un tractat internacional. Entre d’altres va dir : “Nosotros queríamos ir más rápido en la eliminación de unas municiones que consideramos ya inaceptables. España quería seguir liderando el proceso de erradicación de estas armas". Bravo, Bravo. Follow the leader. Som líders, però volem anar mes rapits. Fantàstic. Pep, ja voldries haver guanyat la lliga, no ?

Obsessió, si obsessió es el que tenen molts politics de fer frases que quedin per la posteritat . Això deia la ministra definint les bombes de dispersió com “una pena de muerte sin sentencia, sin recurso posible, inapelable". Mira, ara l’hi surten nocions de dret, el dret que va estudiar.

Ufana, devia quedar la Carmeta un cop dit això : "el inicio del proceso de destrucción de las bombas de racimo es un éxito colectivo. Un éxito de todos ya que, como país democrático, civilizado y solidario, no podíamos aceptar ni un minuto más que las bombas de racimo fueran un medio moralmente apto para nuestra defensa". Tan ufana i tan superba !!!! País democràtic, civilitzat i solidari. Buf buf i bufffff. Els anys 1990 i 1991 es van homologar uns determinats models d’aquestes bombes i van ser renovades als anys 1996 i 1998. Un altre model va ser homologat l’any 1993 i renovada l’any 2002”. El PSOE va governar aquest país “democràtic, civilitzat i solidari” entre el 28 d’octubre de 1982 i el 3 de març de 1996. Que costa reconèixer alguna cosa ? Si no tenim memòria, com volem tenir la dita “memòria històrica”. Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.

Sort que ara “sólo quedarán en nuestros arsenales aquellas bombas estrictamente necesarias para que nuestros zapadores e ingenieros aprendan a desactivarlas". En els temps de “comunicació” que ara vivim, em costa pensar la la paraula “zapadores” no estigui posada amb tota la intenció. Cada dia m’agrada mes allò de “minut de joc i resultat”. Ah, el dijous compra nous (“anous” en determinades contrades). Llums, naps, nespres, nous.

Aclariment : Estic en contra de les formes, no del fons (en aquest cas particular). Un altre dia parlarem de les bombes, aquelles de "On vas amb les banderes,…on vas amb els avions…? que apunten al meu poble".

Piulem ?

No tinc ganes d’escriure. Ho intento. A veure que surt. Encara que sortir...... un dilluns, doncs no, no ? o si. No se. Fa unes hores estàvem a sis o vuit graus, feia un vent una mica empipador i el més recomanable de tot era quedar-se a casa. Doncs va, som-hi, a córrer. Curiosament en aquesta ciutat cada dia hi ha gent tant o mes rara que jo. Igual si sortia em trobava uns quans penjats més. No estem sols. I no ha estat en Fox Mulder qui m’ho ha dit, ha estat aquesta veueta que sento de vegades a dins meu, Cada dia costa mes ser original. S’ha de ser original ?. Per culpa d’una originalitat d’Adam i Eva, demà un grapat de gent que te sort (irònic, si) anirà a treballar. Quin pecat ens queda per cometre que sigui de veritat original ? Igual ser original es no cometre’n cap. Curiosa paraula i més algun dels seus derivats. Perquè una persona que roba dia si, dia també no se l’hi diu pecaminosa i en canvi un que te un comportament sexual llicenciós, si que se li pot dir. No es pecat tot ? De vegades diem que un menjar es un pecat. Mai diem que comprar un menjar es un pecat. Potser el que hauria de ser pecat seria cagar un menjar que costa un dineral. Cal una revisió en profunditat dels usos del pecat. O potser no. Igual que treuen els crucifix de les escoles, perquè no poden retirar una paraula d’us ? Igual el comportament de la gent, canviaria, i si el símbol aquest deien que distreia (el crucifix), doncs eliminem la paraula pecat i així tothom a fer el bé o potser algú no va posar bé l’accent i era be (la manipulació ve de fa molt temps ?). Tots com un ramat i cap a l’estable. Total que tots a belar i aquí no passa res. Però hi haurà un dia que algú piularà, se sentiran brams i després tothom a córrer. De moment farem un llarg udol a veure qui el sent. Es dilluns. Els dilluns en compra llums. Els dilluns no se surt.

NA: L'utilització dels brams no te cap referència ase català, encara que ben mirat .... potser hauria de bramar alt i fort.

Manlleu (Osona)

Barcelona, primer dilluns després del segon dissabte del mes anterior al darrer mes de l'any.

El “Show business” que ha acabat amb l’elecció del “ticket” demòcrata ha vingut a demostrar que el “american way life” no està morta. No sé si tindrem un “New Deal” o una “Great Society”, si les “Hockey moms”, els “Joe’s Six-pack” o els “Joe the plumber” estaran contents, Tindrem un nou “black power” ?. L’efecte “Bradley” no es va produir ni als “Sun Belt” ni a les “small town America” ni al “Deep South”. No crec que l’alegria actual pugui acabar com uns “roaring twenties”. Els “working poors” seguiran igual o pitjor. Els “braintrust” tindran idees millors que les “SIV” o les “CDO” o les “CDO²”. o tornarem a topar amb “junk bonds”, o el deute “subprime” o els “hedge founds” o els “private equity”. Continuarà el "jingle mail" abans de cantar el "Jingle Bells" ? Caldrà omplir ràpidament els “Think tank”, però, de veritables idees, i si pot ser que intervinguin molts “mavericks”.

Tot plegat, un abús d’americanismes. La campanya electoral ha estat molt llarga i si a sobre hi afegim les primàries, interminables. Podria haver escrit el paràgraf anterior amb moltes menys cometes, però no tindria ni la meitat de gràcia. Quan parles català hi dius quelcom amb castellà (em costa dir espanyol) sembla que ho diguis perquè no ho saps en català. Queda “pijo” això d’emprar altres llengües, però ho fem amb totes ? Segur que no. Amb alguna paraula francesa i italiana i para de comptar. No recordo parlar (o sentir parlar) amb algú que intercali paraules amb fines o urdú. Tot plegat és el peatge (“toll”) que hem de pagar (“pay”) per això de la globalització (“globalization”) . Els d’aquí al costat han contribuït amb la “siesta” i nosaltres ¿ continuem amb el seny i la rauxa ?

He aconseguit parlar de les eleccions sense dir el nom del guanyador, tot un èxit. Un dels temes més urgents en el que el nou president ha de prendre una decisió sembla ser la d’escollir un gos. No anem bé. Home, un be pasturant pels jardins de l’avinguda Pennsylvania 1600 (la majoria diu Casa Blanca) quedaria d’allò més ” épaté”. La broma fàcil seria dir: “un be negre amb potes roses”.

PD (1): Quasi tots els mots entre cometes que apareixen en aquest “post” es poden trobar a la wikipedia que no se ben bé si és la definició més correcte però si que ajuda a donar una idea. Si algú necessita algun aclariment, que pregunti.
PD (2): El Palau de Generalitat (de Catalunya) es troba a la Plaça de Sant Jaume, número 4, i el Palau Blaugrana a l’avinguda Arístides Maillol s/n. A la plaça del Palau hi ha el Palau de Capitania i abans de que es cremés, el Palau del Virrei.

Fures

27/6/2006 La tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona diu : "l’Ajuntament està buscant, juntament amb la Generalitat, uns terrenys per fer un parc pels animals a Barcelona, obert a la ciutadania."

28/10/2008 La regidora de Medi Ambient (curiosament es la que abans era la tercera tinent d’Alcalde i ara es la cinquena) de l’Ajuntament de Barcelona presenta el nou Parc d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona (hom diu gossera).

Més de dos anys per trobar uns terrenys ... de propietat municipal. Molt be. Seguim. Les obres es començaran el 2010 i entrarà en funcionament el 2011. Buf. Les properes eleccions municipals seran ..... el 2011. Sembla que estarà situat entre dos escoles. Que es fotin els “pijos”. Llastima, una es pública. Molt a prop hi han dos més (una de privada i un altre de pública, fotuts al 50%). Continuem. Faran un edifici sostenible i posaran bombetes de baix consum (se m’escapa el riure). També hi haurà una sala d’actes per 60 persones, si, si, una sala d’actes (suposo que deu ser per "el foment de les adopcions, el benestar dels animals i l'educació ambiental dels ciutadans, sobretot els escolars"). Torno a esbufegar. Buf. Seguim. El cost total serà de nou millons d’euros. Nou nou. 9.000.000 d’euros. Espero que pel 2010 ja s’hagi acabat la crisi, i si continua igual ho colen com a “gasto social para los más perjudicados por la crisis”. (NOTA: Amb aquest import tindríem per un centenar d’A-8 i ara em titllaran de “manca de sentit d’estat”). En aquest CAAC (tot ha de tenir acrònims ?), hi haurà lloc per 250 gossos, 200 gats i unes quantes fures !!!!! (en castellà hurones). Tot plegat em sembla que vivim en un país de nous rics on les prioritats no estan ben fixades o potser rebre educació ambiental dins d’una gossera es prioritari i estic mal fixat.

Per cert, estimada Immacula Mayol i Beltran (la que ara es cinquena i abans tercera), quan dius “que des de fa quatre anys està prohibit sacrificar els animals perduts o abandonats a la via pública” crec que t’equivoques. En la llei 22/2003 de 4 de juliol coneguda com “de protecció d’animals” en la disposició final quarta diu textualment “Aquesta Llei entra en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat de l'article 11.1, que entra en vigor l'1 de gener de 2007.” L’article 11.1 diu “Sacrifici i esterilització d'animals : Es prohibeix el sacrifici de gats i gossos a les instal•lacions per al manteniment d'animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que s'estableixin per via reglamentària.”. Encara no fa dos anys de la prohibició. Un error el te qualsevol.

Remember when ....

Quan érem petits, jugàvem a “barquitos”, si, si llavors, com a mínim jo, jugava a “barquitos” (no barquetes ni vaixells) . Dues persones, dos trossos de paper, llapis i imaginació. No recordo exactament quants submarins, destructors, fragates, creuers i portaavions es posaven ni de quants quadrets utilitzàvem, segurament un 8x8 o un 10x10. Crec que no s’ha perdut del tot. Paraules com aigua, tocat o “tocado y hundido” em venen a la memòria (al Raimon, l’hi venia Ausiàs March) i com se m’apareix el record d’aquest joc a classe (nens, no llegiu això).
Quan ets un nen, jugues amb els números i lletres, de gran, els associes a conceptes més o menys propers. A1 A2 B1, al carnet de conduir, C3 i C4, als explosius, F4 al caça bombarder, G7 i/o G8 al “club selecte” (què és com el club super-tres però molt, molt reduït).
Juguem ?. Vinga.
- A8
- Cagada
Però cagada, en que ? En el cost, es relatiu, Feu una petita operació per ciutadans i veurem que el cost de que "algú" pugui “fardar” de cotxe, es gaire be irrisori. Feu, feu números, si ho paguessin els votants d’ERC a les últimes eleccions al Parlament, els hi sortiria només a 0,202 € per quatre anys o 0,051 € per any. Es poden anar fent moltes combinacions, això si, sempre et sortiria millor de preu si estàs en el grup majoritari.
Però sempre ens quedem en la superfície i no gratem gaire. Un dels usuaris habituals de l’andròmina (no comptem al xofer, ni l’escolta) inverteix, millor dit, gasta, gasta tampoc, ho deixarem amb triga, un mínim d’una hora (109 km, 11,90 € peatges, i combustible ....) per anar de casa seva a seu lloc de treball. A l’anada, et pots entretenir amb llegir els diaris o els resums de premsa que algú ha decidit que es el que et convenia llegir. Però a la tornada, necessitem relaxar-nos, no amb un concert de música clàssica, no amb la lectura d’un bon llibre, i menys mirant per la finestra (no fos cas que veiéssim la realitat), el que de veritat ens ha d’ajudar a desconnectar-nos es un televisió. Pel que diuen que ha costat, deu ser per veure programes de la BBC o del Discovery Channel (connexió via satèl•lit) i no pas per veure “España Directo” o “Las Hormigas”. Per veure les noticies del K33 (l’Info K), senzilles i entenedores, no se si feia falta el satèl•lit. Tinc un dubte, també tindrà posats els auriculars escoltant la radio mentre mira la televisió?

PD : Per economistes o directors financers (ara que no teniu feina). Valor cotxe mercat : 93.000 € aprox. Renting a 4 anys publicat en premsa 83.686 €. Realment, l’economia decreixerà i molt els propers anys o tot forma part del pla de rescat dels bancs. Quines garanties dona el Parlament per assegurar que pagarà el “renting” ? Que els tornarem a votar ?. Jo també em vull canviar el cotxe. Abans, el Honda CRV portava una tauleta de picnic al maleter ......
PD(2) : Abans de publicar aquest post, el Molt Honorable ha demanat disculpes perquè algú havia decidit que l’hi calia això. a) Si no és funcionari, al carrer. b) Si és funcionari, “visca la funció pública” i c) I si ha estat el Carretero qui ho ha proposat ?. d) Quin cotxe portes, Saura, contamina ? Santa paciència

Crisis? What Crisis?

Crisi, qui ha dit que estem entrant en crisi i/o recessió ?. Qui determina quins paràmetres son els que s'han d'aplicar per determinar tal concepte. La inflació puja, l'atur també, els indicadors d'estalvi de les famílies (n'hi han encara ?) son molt baixos. Diuen que el consum es paupèrrim. La venda de cotxes baixa alarmantment i no parlem de la construcció. Tot això son "imputs" que ens arriben del mitjans de comunicació. Algun es cert, encara que no estic aturat, el menjar, l'oci, la gasolina puja, estalviar, lo just i sí, fa temps que no em compro un cotxe, encara que ara sembla que farem alguna obra menor a casa. Però no ens enganyem, la situació, encara que no volguda estava anunciada. Des de la implantació de l'Euro hem viscut en una espiral alcista, però com deien que l'economia anava be, miràvem cap un altre costat. Ens em anat empobrint lentament. I ara resulta que som pobres. Però algú s'haurà enriquit aquets darrers anys o resulta que de sobte s'han arruïnat. Com es pot viure en una economia que creix contínuament però que ens ha empobrit ? A on és la trampa, si és que existeix, o és que l'economia és com l'art, s'ha de ser sensible per entendre-la. Al final resultarà que els veritables mals econòmics no son les crisis, si no els períodes de creixement. El que ara està fent molta gent, reclamant mesures als que hem escollit per governar-nos, s'hauria d'haver fet quan tot eren flors i violes. Morirem per el fracàs del èxit. Però es curiós, avui he estat a un establiment de consum d'oci (algú pot dir cultural) i hi havien les cues de sempre per pagar i els bitllets i les targes semblava que corrien com sempre. ''Crisis ? What Crisis ?''.

Què no ens toquin els ...jones.

Tarda plujosa de diumenge, cop d’ull a la cartellera i t’adones que, bàsicament, fan una pel·lícula acompanyada d’unes quantes més. La invasió del professor, arqueòleg i aventurer Henry Walton Jones Junior es gairebé abusiva. A la televisió havia vist la pel·lícula anunciada en català i vaig mirar a quins cinemes la feien i oh!, sorpresa, dels setze cinemes, només hi havien dos que la donaven doblada al català. Una proporció abassegadora i si comptem les sales, creix molt més. Un exemple clar de la persecució del castellà a les nostres terres. Quina culpa tenen els pobres veïns de l'Herón City (si, si, city) per que els hi posin aquesta pel·lícula en català. Crec que totes les que és doblen al català reben una subvenció (o els hi fan gratuïtament) i a més a més publicitat de “cinema en català”. Es una presa de pel. D’un temps ençà, m’he acostumat a veure pel·lícules amb versió original subtitulades, i fins i tot una en alemany. No es el mateix però t’acabes acostumant. Total, vas a veure una pel·lícula, mai es diu, vaig a sentir una pel·lícula. Per curiositat he consultat quants pel·lícules es "donaven" doblades al català aquest diumenge a Barcelona, i la llista és patètica : "Rudy, el porquet de carreres", "Mirant al cel", "Bee Movie" i l’esmentada (que no em dona la gana d'esmentarla). És possible que doblar films infantils sigui una bona cosa, però pagar per que desprès no s’exigeixi una distribució normal és llençar els diners. Ja és hora de començar a mirar d’invertir aquests diners públics en subtitular en català en comptes de doblar ja que si s’omplen la boca en la importància de les llengües estrangeres potser ja toca ser una mica congruents.

Moció

Aquesta setmana, un soci (el soci ho es tot) va recollir les paperetes necessàries (l'hi van donar el doble), per tal de poder presentar una moció de censura contra el president del Barça i la seva directiva. No soc soci de Barça i en la mesura de que, en teoria, el club es dels socis, no puc ni recolzar ni abstindrem en aquesta iniciativa. La teoria, en molts casos falla. Fa un grapat d'anys, la majoria dels ingressos del club venien de la aportació dels socis i abonats, amb el temps, aquesta situació s'ha anat invertint i ara no representen ni la meitat del total. Via drets televisius, d'imatge, publicitat, de merchandising, etc, etc, etc ens toca una mica més a tots plegats i com qui paga, mana, considero que puc opinar (i si no, també opino). Som a mitjans de maig, tot el peix està venut, i el que cal ara es planificar la temporada(es) següent(s). Si una teòrica moció de censura tires endavant i guanyés (calen els 2/3 dels vots totals) s'haurien de convocar eleccions i si sortís guanyadora la "oposició" arribaria a gestionar un club, en que totes les decisions importants ja s'haurien pres. Un nou projecte, ben entrat l'estiu, no es pot endegar. Clarament es inoportú plantejar ara una moció de censura ara. He llegit, de que si empaten o guanyen a Manchester, no l'haguessin arribat a presentar, o sigui, per un sol "golet", res de res. Arguments sòlits. Si es vol fer quelcom seriós s'ha de sostenir sòlidament, això de fer-se propaganda a costa del Barça, es patètic. No estic a favor del Sr. Laporta (qui se'n recorda del Jan) ni per la seva gestió, ni pel seu savoir fer i menys em predisposa el tema familiar ("no tickets for this match" o "sorteig d'algun mitja de comunicació"). Fa dos anys, curiosament els que fa que no guanyen res, l'actual president va ser reelegit, amb un mandat de quatre anys. Els mandats estan per complir-los i situacions excepcionals els han d'interrompre. Cada dia tenim menys memòria històrica i ara poca gent se'n recorda de èpoques molt llargues de sequera de títols. Qui vulgui ser el futur president del Barça hauria de començar a treballar ara mateix, fer propostes sòlides i començar a deixar-se veure ja, començant pels dies que guanyi l'equip i no espera al primer entrebanc per fer-se notar.
PD: sms del Barça: Pinto es censura.