divendres, 28 de novembre del 2008

Cròniques de Shangai

Surto de casa. Passo pel caixer. Em poso el casc. Agafo la moto. Recorregut curt. Cada dia conduïm més d'allò. Aparco. No hi ha ningú, Si, hi ha algú. Entrem en el bar. Fa 10 anys que no hi entravem. El maître es el mateix. Ha envellit. Segur que nosaltres no, no ? Van arribant, els convidadors, no els convidats. Petons, abraçades, encaixades. Bevem. Algú paga (gracies). Marxem al restaurant. Em poso el casc. Agafo la moto. Cauen gotes, llàgrimes de tardor. Fa fred. Aparco. M’espero en front del local, aixoplugat. Passa una senyora amb un gos. Surt gent amb paquets “take-away”. Arriben. Entrem. Taula allargada, “malu”. Seiem. S’aixequen (lavabo). La “sorpresada” apareix amb el ganxo. Surprise. Surprise. Petons, abraçades, encaixades. Porten la carta. Noms estranys (Wonton, Bollos Pau Chu, Napu Dau Fu, AndSoOn). Preus "Supertramp" (Crisis, what crisis ?) Demanem beguda. Rectifiquem beguda. Fem país. Fem la comanda. Xerrem. Serveixen ràpid. Mengem. Encara estic buscant bolets. Riem. Cridem ? Bevem. Retiren el servei. Serveixen el segon. Uns l’encerten, d’altres, l’endevinen i una la pífia. A una taula propera porten quelcom amb una espelma. Canten. Odiós. Xerrem, nomes amb l’àrea d’influència. Mengem. Bevem. Riem. Insubstancial, agraït. Regals i obsequis. La destinatària no fa prous “Ais i Uis”, o no els sento. Les postres. Cafè per algú. Xerrem (xerro massa). Riem. Insubstancial, agraït. Noticia. El segon vailet. Algú pagarà la meva pensió. Abans paguem. I tant si paguem!!!. Marxem. Una copa. Un local. A prop. Posem noms possibles. Tots menys Jordi. Xerrem. Riem. Insubstancial, agraït. Marxen uns. Marxem tots. Plou. Per lo que plou, prou que plou. Petons, abraçades, encaixades Em poso el casc. Agafo la moto. Em mullo. Aparco. Plou prou. Acabo xop, no wanxop. Gràcies comensals. Per molts anys, amiga.

dimecres, 26 de novembre del 2008

Fred (riu, piu, niu)

Fred, Astaire, pluja.
Ja, ara, cara, Baccara, Yes sir .... (1)
Ser, o no ser, aquesta, enquesta, interviu.
Viu, riu, piu, niu.
Llit, son, song, sung blue. (2)
Bluf, puf, uf.
Ufà, urbà, municipal, guripa
Pipa, xumet, mugró, pit.
Brad, Angelina, "jolin !!!".
“Caramba”, bamba, bambara, llengua.
Llenguado, Meunier, menhir, Obélix, Obelisc.
Fal•lus, us, fus, hora, horabaixa.
Terra baixa, Terra Alta, Terra mitjana, anells.
Anyell, pasqua, rams, diumenge, palma, palmell,
Canell, caneló, canaló, canalé. alè.
Aire, vent, ventre, ventresca.
Tresca, gresca, fresca, festa, fes-la.
Faig, fageda, Jordà.
Riu, piu, niu.
New, age, Age (3).
Puigcerdà, cerdà, Ildefons, nens, rifa.
Rifacli, neules, nadal, ovella, corral.
Coral, corall, colonia, ferum, sèrum.
Serp, Sert, cert.
Veritat, mentida, engany, plany, pany.
Panyau! Panyau!!
Pim Pam Pum
Pim Pam
Plis Plas
Plas plas plas
Bravo !!!
Bravo Romeo Alfa Victor Oscar. (4)
Winner, winter, fred, termòmetre, mercuri.
Mercury, Freddy, Fred.

Notes :
(1) Dúo Baccara (Yes Sir, I Can Boggie 1977)
(2) Neil Diamond (Song Sung Blue 1972)
(3) Age : entitat de població del municipi de Puigcerdà.
(4) Bravo escrit en l’alfabet fonètic de l’OTAN

dimecres, 19 de novembre del 2008

Sinfonia de camagrocs

Abans de llegir les següents línies, per aquells que desconeguin les cançons, que les escoltin tranquil•lament un o dos cops. Al peu d'aquest post trobareu la "playlist".
Dissabte al vespre estava al davant d’una considerable estesa de camagrocs que necessitaven ser netejats de brossa i sorra. Vaig anar cap al “loro” i vaig escollir un cd de producció pròpia de cançons de Simon and Garfunkel. M’agrada, si. Es dels pocs discos que tinc les lletres impreses. Més d’un cop l’hem posat, allà, davant la llar de foc i hem cantat un estoneta. Es divertit cantar aquestes cançons i fer al mateix moment la veu d’un i de l’altre, o sigui fer una nova veu o destrossar la cançó, per alguns. Sense les lletres escrites, quan sona la cançó et venen a la memòria frases i paraules soltes i amb una dicció que es d’agrair.

Ten thousand people, maybe more.
People talking without speaking,

People hearing without listening
(Sound Of Silence)
- Escrit...., algú llegeix ?

She is soft, she is warm, but my heart remains heavy (Wednesday Morning 3 AM)
- Veritablement el barret es suau.

I think I'm gonna cry (Bye Bye Love)
- Molta feina per endavant.

And a rock feels no pain;
And an island never cries.
(I Am A Rock)
- Terra de bosc. Bosc de vida. Vida, vida.

He was a most peculiar man. (Most Peculiar Man)
- Ell ? Tots ho som. Bolets musicals. Musica de bolets. “I’m a peculiar man”.

Parsley, sage, rosemary, and thyme (Scarborough Fair/Canticle)
- Al final, una mica d’all i julivert.

Home where my music's playing,
Home where my love lies waiting

Silently for me.
(Homeward Bound)
- Parlem amb les plantes quan les reguem, i perquè no cantar als bolets, encara que sigui silenciosament.

I was twenty-one years
When I wrote this song

I'm twenty-two now

But I won't be for long

Time hurries on

And the leaves that are green turn to brown
(Leaves That Are Green)
- I la de marrons que ens queden.

Hello lamppost,
what cha knowing?
(59th Street Bridge Song (Feelin' Groovy))
- Potser aquí algú es va prendre un bolet “holandes”.

The sky is grey and white and cloudy,
Sometimes I think it's hanging down on me.

..........
Hey sunshine

I haven't seen you in a long time.
(Cloudy)
- El mati era radiant. Ara a fora a un fred que pela.

Long ago it must be, I have a photograph
Preserve your memories, they're all that's left you
(Bookends Theme)


-Sí, va ser fa dos anys.

Maybe when I'm older, baby (Blues Run The Game)
- Potser no. Ja ho soc.

And here's to you, Mrs. Robinson,
Jesus loves you more than you will know. (Wo wo wo).

God bless you please, Mrs. Robinson
(Mrs. Robinson)
- Dustin Hoffman. Es que la madre de Jose me está volviendo loco.

I’d rather be a hammer than a nail
Yes, I would
If I only could
I surely would (El Condor Pasa)
- Home, un bon clau .....

Cecilia, You're breaking my heart
You're shaking my confidence daily
Oh Cecilia, I'm down on my knees (Cecilia)
- Si, reconec que en un lloc n’hi havia molts i m’he hagut d’agenollar.

When you're weary
Feeling small
When tears are in your eyes
I will dry them all (Bridge Over Troubled Water)
- Començo a estar cansat. Casi acabo.

I am just a poor boy
Though my story's seldom told
I have squandered my resistance
For a pocket full of mumbles such are promises (The Boxer)
- Bohemian Rhapsody. No. La historia s’acaba. Espero no haver malgastat la vostra resistència.


dilluns, 10 de novembre del 2008

Manlleu (Osona)

Barcelona, primer dilluns després del segon dissabte del mes anterior al darrer mes de l'any.

El “Show business” que ha acabat amb l’elecció del “ticket” demòcrata ha vingut a demostrar que el “american way life” no està morta. No sé si tindrem un “New Deal” o una “Great Society”, si les “Hockey moms”, els “Joe’s Six-pack” o els “Joe the plumber” estaran contents, Tindrem un nou “black power” ?. L’efecte “Bradley” no es va produir ni als “Sun Belt” ni a les “small town America” ni al “Deep South”. No crec que l’alegria actual pugui acabar com uns “roaring twenties”. Els “working poors” seguiran igual o pitjor. Els “braintrust” tindran idees millors que les “SIV” o les “CDO” o les “CDO2”. o tornarem a topar amb “junk bonds”, o el deute “subprime” o els “hedge founds” o els “private equity”. Continuarà el "jingle mail" abans de cantar el "Jingle Bells" ? Caldrà omplir ràpidament els “Think tank”, però, de veritables idees, i si pot ser que intervinguin molts “mavericks”.

Tot plegat, un abús d’americanismes. La campanya electoral ha estat molt llarga i si a sobre hi afegim les primàries, interminables. Podria haver escrit el paràgraf anterior amb moltes menys cometes, però no tindria ni la meitat de gràcia. Quan parles català hi dius quelcom amb castellà (em costa dir espanyol) sembla que ho diguis perquè no ho saps en català. Queda “pijo” això d’emprar altres llengües, però ho fem amb totes ? Segur que no. Amb alguna paraula francesa i italiana i para de comptar. No recordo parlar (o sentir parlar) amb algú que intercali paraules amb fines o urdú. Tot plegat és el peatge (“toll”) que hem de pagar (“pay”) per això de la globalització (“globalization”) . Els d’aquí al costat han contribuït amb la “siesta” i nosaltres ¿ continuem amb el seny i la rauxa ?

He aconseguit parlar de les eleccions sense dir el nom del guanyador, tot un èxit. Un dels temes més urgents en el que el nou president ha de prendre una decisió sembla ser la d’escollir un gos. No anem bé. Home, un be pasturant pels jardins de l’avinguda Pennsylvania 1600 (la majoria diu Casa Blanca) quedaria d’allò més ” épaté”. La broma fàcil seria dir: “un be negre amb potes roses”.

PD (1): Quasi tots els mots entre cometes que apareixen en aquest “post” es poden trobar a la wikipedia que no se ben bé si és la definició més correcte però si que ajuda a donar una idea. Si algú necessita algun aclariment, que pregunti.
PD (2): El Palau de Generalitat (de Catalunya) es troba a la Plaça de Sant Jaume, número 4, i el Palau Blaugrana a l’avinguda Arístides Maillol s/n. A la plaça del Palau hi ha el Palau de Capitania i abans de que es cremés, el Palau del Virrei.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Tempesta

Possiblement, la darrera obra de William Shakespeare va ser La tempesta. Fa un grapat d’anys vaig assistir a una representació que es feia al teatre Romea. Va resultar ser una posada en escena participativa. Ni ho sabia ni m’ho esperava. Això de “participativa” ve a ser com anar a veure un partit de futbol, posem pel cas a Montjuïc, i acabes fent de davanter centre (total, per fallar un penal....). Pyotr Ilyich Tchaikovsky, va fer una obertura amb basada amb l’obra de Shakespeare. Algú també va guanyar un premi Planeta amb una novela amb el nom de “La Tempestad”. Curiosament també hi ha una estació de la ficticia Iniciativa DHARMA (l’acrònim de “Department of Heuristics And Research on Material Applications”) de la sèrie televisiva Lost, que es diu “The Tempest”.
.
.
.
.
.
Perdó, es que encara m’estava “xapen de riure” amb la DHARMA. Tela marinera. Per no ferir sensibilitats (i perquè només he vist dos minuts) no criticaré la sèrie. Aquest cap de setmana un esclafit ha fet molt mal a la costa tarragonina, per Salou (em pregunto si el Dragon Khan estava obert o tancat). Diumenge a la tarda, mirant la cursa de F1, quan no restava gaire, vaig sentir el locutor de TV3 dir “una tormenta cau sobra el circuït .....”. Em va sonar estrany. Com que cada dia em refio menys de mi o de la meva memòria o de les dues coses, vaig anar al diccionari d’angles a cercar la parauleta. Si, si, ho vaig cercar al diccionari angles, amb tants termes anglosaxons (pit-lane, boxes, safety car, drive-through, stint, stop-and-go, grip, graining etc etc) i no ho vaig trobar. Amic locutor, “tormenta” no, TEMPESTA. No sé si has utilitzat un barbarisme o com que la llengua cada dia la degenerem més, ja es un manlleu, però posats a manllevar, doncs de l’anglès que queda mes “cool” (un altre dia parlarem d’homòfons). El President del Parlament, per menys, la setmana passada va demanar “perdó”. Espero una disculpa pública de TV3,

CURIOSITAT : A la F1 hi ha una bandera que indica que la zona està lliscant ja sigui per aigua o per oli o per qualsevol altre líquid del motor. La esmentada bandereta es “groga amb ratlles vermelles”.
PROPOSTA : A banda de discutir si el vermell Pantone 186C es el mateix que el de les nostres barres (quatre), proposo una campanya a nivell mundial per la RETIRADA INMEDIATA d’aquest símbol que atenta contra la nostra identitat. El títol podria ser “FREEDOM FOR CATALONIA FLAG” .
AVENTATGE : Sort que els dels “23 anys” ja no hi son. Encara l’hi demanarien al Bernie (Bernard Charles "Bernie" Ecclestone), “royalties” d’utilització. Peix al cove.