dijous, 4 de desembre de 2008

Minut de joc i resultat


N
o acabem d’anar bé. Fa pocs dies, la ministre de Defensa en la visita a una fàbrica que ara està desactivant les bombes de dispersió (“bombas de racimo”), va fer un seguit de declaracions referides a aquest acció, en la que l’estat està obligat a fer, ja que va signar el mes de maig un tractat internacional. Entre d’altres va dir : “Nosotros queríamos ir más rápido en la eliminación de unas municiones que consideramos ya inaceptables. España quería seguir liderando el proceso de erradicación de estas armas". Bravo, Bravo. Follow the leader. Som líders, però volem anar mes rapits. Fantàstic. Pep, ja voldries haver guanyat la lliga, no ?

O
bsessió, si obsessió es el que tenen molts politics de fer frases que quedin per la posteritat . Això deia la ministra definint les bombes de dispersió com “una pena de muerte sin sentencia, sin recurso posible, inapelable". Mira, ara l’hi surten nocions de dret, el dret que va estudiar.

Ufana, devia quedar la Carmeta un cop dit això : "el inicio del proceso de destrucción de las bombas de racimo es un éxito colectivo. Un éxito de todos ya que, como país democrático, civilizado y solidario, no podíamos aceptar ni un minuto más que las bombas de racimo fueran un medio moralmente apto para nuestra defensa". Tan ufana i tan superba !!!! País democràtic, civilitzat i solidari. Buf buf i bufffff. Els anys 1990 i 1991 es van homologar uns determinats models d’aquestes bombes i van ser renovades als anys 1996 i 1998. Un altre model va ser homologat l’any 1993 i renovada l’any 2002”. El PSOE va governar aquest país “democràtic, civilitzat i solidari” entre el 28 d’octubre de 1982 i el 3 de març de 1996. Que costa reconèixer alguna cosa ? Si no tenim memòria, com volem tenir la dita “memòria històrica”. Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.

Sort que ara “sólo quedarán en nuestros arsenales aquellas bombas estrictamente necesarias para que nuestros zapadores e ingenieros aprendan a desactivarlas". En els temps de “comunicació” que ara vivim, em costa pensar la la paraula “zapadores” no estigui posada amb tota la intenció. Cada dia m’agrada mes allò de “minut de joc i resultat”. Ah, el dijous compra nous (“anous” en determinades contrades). Llums, naps, nespres, nous.

Aclariment : Estic en contra de les formes, no del fons (en aquest cas particular). Un altre dia parlarem de les bombes, aquelles de "On vas amb les banderes,…on vas amb els avions…? que apunten al meu poble".

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara ho mirare i guardare l'adereça. Gracies.Petons

laseis66 ha dit...

Com fa dies que no tinc ganes d'escriure, reduire els meus comentaris a

_MeiA_
Striper
Stela
Lansbury
Álvaro
Obocaman
Syl

Uf, agotado estoy de tanta alabanza

Anònim ha dit...

Això d'anar en contra de les cançons populars catalanes no em barrufa!!!!
"Panses i figues, ANOUS i olvives, panses i figues i mel i matóóóóóóóóó"