dilluns, 26 de gener del 2009

Cortines


Cortines. Serveixen per tapar, dissimular o treure de la vista coses. Existeixen de roba, plàstiques, combinacions d’ambdues, metàl·liques, i fins que els verds no les prohibeixin, les de fum. Les informatives, no sé en quin tipus de material posar-les, difícil em resulta catalogar-les. Aquests dies n'estan apareixent un munt.

El tema del patètic espionatge a la Comunidad de Madrid (quin dia canviaran això de “Cumunidad” per ... per exemple “coto privado de caza”, amb Franco ho tenien mes senzill : “la finca del abuelo”). Aquest tema no deixa de ser una cortina i encara que algun dia s’esclareixi tot plegat, serà això, un cortina, en aquest cas de poder econòmic. Qui dubte a hores d’ara que tots, sí tots, som espiats: Hisenda, la banca, Google, continuo ? Crec que no cal.

El nostre estimat conseller d’Interior (i més coses), en “Xoan” Saura, tot el què aconsegueix amb la reducció de gasos contaminants amb mesures discutibles, ho perd amb l’emissió de cortines de fum. Que si manifestació amunt, que si manifestació avall. Pobres palestins, amb tant rebombori i seguien caient com a mosques. “Xoan”, creus que als teus enemics els importa un rave l’assistència a les manifestacions ? Ja has tallat de soca arrel els contactes entre el Mossad i els mossos ? Potser ja no n’hi ha. Cuidat més dels mossos que falta ens fa.

Més cortines. El “putu” esmoquin de la meva estimada Carme Chacón. Algú sap què va dir en el famós discurs el dia de la Pasqua Militar ? (guaita, els militars fan Pasqua abans de Rams). Fum, fum i més fum, llàstima que el sis de gener no sigui Nadal. Som-hi, ara a lluitar contra els pirates, tornem a l’edat mitjana. Torna l’Armada Invencible ?

I per últim, la darrera cortina. Ara me n’adono que m’he descuidat un material al començament: la merda. El vicepresident de la Generalitat J.L. Carod, ha inagurat la nova “ambaixada” de Catalunya a New York. Tothom creia que després de París i Londres vindria Reus, però aquets republicans son imprevisibles, mai tan ben dit. Per omplir el temps, en comptes d’anar de rebaixes al Century 21, com fan la resta dels mortals (potser no venien camises marrons), dóna una conferència a la Universitat de New York, el dia del (primer) jurament del nou president americà. Si els USA fossin una monarquia, ho entendria (“ciudadano Barak”, ai l’enyorada Pilar Rahola i el seu “ciudadano Juan Carlos”). L’atenció informativa on era aquell dia ? Començo a sentir vergonya aliena. Amic de la Catalunya nova, sembla que baixis d’un avellaner. Entra a la wikipedia: el calendari del procés d’elecció del president dels Estats Units és el més semblant al calendari de l’església catòlica, amb una excepció, la pressa de possessió no toca ni aviat ni tard, com la Setmana Santa, toca quan toca (des de el 1937 ha estat el 20 de gener, amb dues excepcions que van ser el 21). Josep Lluís, t’has cobert de merda. En comptes de plorar, millor fer referència a la facècia aquella que deia “virgencita virgencita que me quede como estoy”. Qui se’n recorda com estàvem?. Reclamo ara la creació d’un “memorial de la memòria històrica de com estàvem” (crec que les competències d’això les té en "Xoan"). Montilla, perdó President, ets el “putu” amo. Ho diu la dita: en el país dels cecs, el borni es el Rei”.

N.A. : Perquè em sortís millor l’acudit he obviat l’ambaixada de Berlin

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest te l'has ben currat, llàstima que pocs siguin clarividents com tu!!! Ja ho diu el Vilalta que t'hauries de dedicar a altres coses...Est`pas desaprofitat.

Anònim ha dit...

perdó, un desaprofitat

Anònim ha dit...

Crec que la política la portes a la sang... deu ser cosa de la genètica...
;-))

Anònim ha dit...

Totalmente de acuerdo.
Además, me he enterado que ahora, además de publicar en tu blog, te estás preparando para una maratón... ¡qué tío!

¡Sólo te falta poner lavadoras!

Pilotapikada

Anònim ha dit...

Todo y considerando la incapacidad, de las mal llamadas "esquerres", la memoria es flaca, muy flaca, y solo nos permitimos ver los errores inmediatos y/o actuales, dejando que las brumas del tiempo velen el pasado, pasado inmedato, "of course", porque como bien sabe todo el mundo:

"Contra Franco viviamos mejor"
MVM "dixit"

Anònim ha dit...

Però que et passa!? Que et passa!? Que us està passant a tots!? només feu que queixar-vo i queixar-vos.... Si enlloc de protestar tant treballessim més, no estariamos tant mal!!!!
També hi han coses agradables de les que parlar.... només hauries de mirar els primers post que vas penjar en el teu blog!

Un contable enfadat

Anònim ha dit...

Contable enfadat: a on vols que es treballi????? a un lloc on no es paga????? ZASSSSS, ZASSSSS i ZASSSSS!!!
No t´enfadis rei que sino téns dos feines: enfadar-te i desenfadar-te.
SMUACK

Isaac ha dit...

Estimada Sylvia,

Veig que estàs MOOOLT informada sobre els pagaments i tal... podries fer una conferència.
La humanitat al voltant teu t'ho agrairia.
Ho pots afegir a la teva llista de tasques si vols, i pots posar música mentre ens ho expliques.

Isaac

PD: Cal que posi "ZAS ZAS.." ?

Anònim ha dit...

"no comment"

Un contable....

Anònim ha dit...

Que bonic!!!!

Una abraçada a tots abans que mes que cortina es baixi el teló.

Anònim ha dit...

comences a tenir incondicionals... vigila, no sigui que acabis com un altre blog que jo me se

Anònim ha dit...

Totalmente de acuerdo con el Anónimo de las 23:57

laseis66 ha dit...

ATENCION!!!!!!!!!!!!!!!

Yo, visto que ESA EMPRESA EXPLOTADORA NO PAGA, me tengo que hacer un nuevo planteamiento de la situación, y por supuesto, reducir gastos.

Por todo ello os comunico que:

SE HAN ACABADO LAS VISITAS AL CASINO

desde hoy solo ire al Bingo.

Unknown ha dit...

Nois, sabeu que quan vaig escriure els posts no tenia ni idea del que estava passant... és més em vaig enterar ahir... els meus comentaris anaven pel comentari del contable que deia que treballéssim i m vaig enrecordar de la paga de Nadal i els no pagaments als col·laboradors... res mes.
Lo del Zas, Zas, Zas ho vaig escriure per això però no pel que està passant ara...
El Zas, Zas, Zas aniria cap a les RATES...
Sento haver ferit els sentiments d´alguns sense saber de que anava la història.
Us estimo massa per a fer-vos mal.
Un petonàs i molts ànims.
Sylvia