Enyorança

Pinto es el present d’indicatiu del verb pintar. Es pot pintar de moltes maneres. La més coneguda (o no) es la de pintar parets. Quina mania de dir-li així. També es pinten sostres, portes, finestres, marcs, etc, etc. Un altre utilització d’aquesta paraula es la referent als quadres, altri diu “pintura artística” (més d’un pintor de brotxa grossa no hi estaria d’acord amb aquesta qualificació). No és objecte d’aquest post parlar d’això. Tot arribarà. Que macos que estan els nens quan pinten. Quietets. El problema de la pintura infantil és : què en fas de les tones i tones de paper que han pintat ? Si els llences, se’t trenca el cor, si els guardes, les prestatgeries. Tot un dilema. Tot un problema.
Passaré de puntetes sobre la pintura femenina, més en concret amb la pintura al cos de la dona, ja sigui efímera (ulls i ungles) o permanent (tatuatges).
L’expressió “no pintes res” es una de les mes emprades. Generalment utilitzada amb tercera persona. Amb lo be que ens aniria utilitzar-la amb primera persona, per exemple, “aquest post no pinta res i no parlem del pinta que l’escriu” (curiosament ha sortit un altre accepció de la paraula).
Un altre expressió on s’utilitza el present d’indicatiu d’aquest verb és amb la “castiza” expressió “entre Pinto y Valdemoro”. Per qui no ho sàpiga, son dues poblacions prop de Madrid, limítrofes, o sigui, que entre les dues poblacions no hi ha res (de res). Existeixen moltes versions del significat d’aquesta expressió, ens quedarem amb aquella que parla de la indecisió o vacil•lació i que més endavant ens vindrà “que ni pintada”.
I ara arribo a l’objecte del post. Com que ningú s’atreveix a criticar res del primer equip de futbol, ho faré jo. Pinto, el teòricament segon porter del Barça. Primer de tot, no tinc res en contra d’un andalús que es guanya la vida sense recorre a la “peona”. Tampoc tinc res en contra de la trena, com element que te la societat per aparcar els elements indesitjables, un altre cosa es la utilització com element de pentinat masculí. Tampoc tinc res en contra de la reutilització d’elements en el sistema “productiu” (es ecològic). Un cop enumerats aquesta sèrie de detalls que mostren una tolerància fora de tot dubte, passaré a la part crítica. És dolent (es podrien utilitzar altres adjectius com inútil, inservible, horrible, execrable, horripilant, horrorós, infame, nefand) i si no ho és, dona tota la sensació, que és pitjor. Sembla increïble com en la temporada 2005/2006 va aconseguir el trofeu Zamora com a porter menys golejat. Transmet una sensació d’inseguretat quan surt amb els punys que es millor no mirar i amb els peus no es que millori. Com diria la meva avia, aquest noi no fa per casa. Potser diuen que l’hi manca continuïtat; si el Barça guanya la lliga posem .... unes 7 jornades abans d’acabar, en tindrem prou per avaluar una possible “continuïtat” ?. Lamentablement no ho tindrà tan fàcil, ja que si no fan jugar al primer porter, aquest arribarà baix de forma a la final de la Champions. :-)
Als boxejadors, generalment, se’ls hi posava un sobrenom. Recordo un que es deia Roberto Durán “mano de piedra”. Podríem posar-li José Manuel Pinto, “mans de mantega”.
L’altre dia en el partit de Copa, em vaig recordar del meu últim equip de futbol; era de coneixement general que el nostre porter no era una meravella, i els contraris xutaven de mes enllà del mig camp. Veient els jugadors del Espanyol xutant de lluny i des de qualsevol posició vaig sentir enyorança.

SMS del Barça : El proper dijous “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”. Pinto juga.
PD: Afusellaran al porter o al qui ha escrit el SMS ?