dimecres, 25 de març de 2009

OptiConte II



Era tard, molt tard. Estava fent zapping. La casa restava en pau. No trobava cap canal en el que s’hi estigués més de deu segons. Semblava un autòmat, pitjant el botonet d’avançar canals. Va sentir una coïssor a l'ull esquerra i comença a gratar-se. Al ser dretà, com molts aspectes de la vida, va poder continuar amb la cerca de la inutilitat. La coïssor no minvava i la seva força, per alleugerir-se, menys. La picor va pujar a límits insuportables, i la seva força rascant-se era d’una violència desproporcionada. De sobte, blop, l'ull, l'esquerra, després de tocar la cuixa, va caure a terra. La primera reacció va ser ràpida.

-Jau!!! -digué amb autoritat. El gos d’atura ja s’havia aixecat.

Amb un domini de la situació del tot lloable, es posà de genolls i estirà el braç per tal d’agafar allò que l’hi havia caigut. Inexpert ell, no acostuma a passar cada dia que ens caigui un ull, en atansar-se a agafar-lo l’hi donà un copet. No sabia que amb un ull es perd profunditat. L'ull rodolà i va anar a petar a sota del moble de la tele. Merda, pensà. S’estirà a terra, tot el llarg que era, i era molt, i intentà agafar-lo. El primer que va tocar va ser una moneda. Per uns instants, el seu instint financer el va fer dubtar de si mirar el valor de la moneda o continuar amb el seu objectiu inicial. Prengué la decisió encertada. El següent que palpà, foren volves de pols. Entre el batibull de cables n’hi havien unes quantes. Va dir unes poques paraules amb arameu, sorprenent-se del coneixement d’aquesta llengua morta, però perseverà en la seva cerca. Un altre copet, i l'ull tornà rodolar. Ell reptà. Des de que va fer la mili que no ho feia. Finalment, just al costat dels endolls, entre un garbuix de cables, el pogué agafar. S’incorporà i instintivament el bufà. Encara no satisfet amb el resultat, se’l passa per la boca. Amb la ma esquerra va obrir les parpelles i tot assegurant-se la correcte posició, se’l posà. Uns moment d’incertesa i veié:

© BarraquerEyes Corporation
BIOS Release 11.3
512KB OK
Wait ......

Respirà alleujat quan veié el logo de windows. L'ull s'estava carregant.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sort que m'estic pasant al Ubuntu 8.10, que, a part, de tindra un escritori semblant, verifica, tambre, el correcte foncionament de les parts nobles, que per si "dingu" no coneix, es el "SEXE"

Anònim ha dit...

això no te rès a veure amb aquell aparell amb 4 forats amb textures diferents que el Ramón tenia sobre la taula fa uns dies, oi???

gentussa, gentussa!! jejeje

Isaac ha dit...

Aquests contes d'on surten?

Estàs pensant en publicar-los en paper o no passaran del blog?

Isaac

Anònim ha dit...

m'ofereixo a buscar-te editor

Anònim ha dit...

Ayyyyy!!!! Encara recordo la meva visita a la Barraquer perque una gota de salfumà dissolt em va entrar a l´ull... em va fer mal, però més mal em va fer la clatellada que vaig pagar anant-hi perque una persona em va portar per indicació de la seva marona...

(Syl)