dijous, 17 d’abril del 2008

De bíblic nom

Tinc un amic, de bíblic nom, que es casa el mes de juny. Ara que ja es va apropant el dia, i va quedant menys temps per la espiritualitat i més per les preses, nervis i típiques bromes buides de contingut, deixo aquí un text de joia i reflexió.

Lectura del Càntic dels Càntics

Escolteu, sento la veu del meu estimat! Mireu com ve, trescant per les muntanyes, saltant pels turons. El meu estimat corre com una gasela, com un cérvol jove. Ja és aquí fora, darrera la paret, mirant per la finestra, espiant per la gelosia.

El meu estimat em diu: "Aixeca't, amiga meva, bonica meva, i vine. Coloma meva, que t'amagues dins les clivelles de la roca, i dins les escletxes dels espadats: deixa'm veure la teva cara, fes me sentir la teva veu, que la teva veu es dolça i la teva cara, bonica".

El meu estimat és par a mi, i jo per a ell. Ell m'ha dit: "Porta'm com un segell en el cor, com un segell en el braç, que l'amor és inflexible com la mort, la passió és forta com el país dels morts. Els seus dards són fletxes enceses, ardents com les flames. Ni els oceans no són capaços d'apagar l'amor, totes les fonts dels rius no podrien ofegar lo".

(Ct 2,8 10.14.16a;8,6-7a)

5 comentaris:

laseis66 ha dit...

Tinc uns dubtes referents a aquet escrit

1.- Es producte de l'alcohol?
2.- Son drogues?
3.- Es l'aire acondicionat?

Pero tambe unes reflexions

1- Llegeix entre linies i veuras que la feina del jesuites es una feina ben feta.
2.- Al final no me ha quedat clar que es bonica, la gacela, la escletja, la dona.......

En fin, resumint:

¡Cásate, ordena tu vida!

Anònim ha dit...

que bonic, que tendre...sort de tu, que poses ordre i profunditat!

Unknown ha dit...

Però quin dels Lluisos ha escrit això???

És propi del de la Guerra de les Galàxies però el Blog és de l´altre...

Potser t´han robat la identitat del blog per alguns moments??

KENNEDY ha dit...

REFERÈNCIA AL NOM BIBLIC..
L’any 1929 Frida Khalo i el seu promès Diego Rivera . van anunciar la intenció de contraure matrimoni i van celebrar una festa en la qual la Frida va ballar un tango amb una de les seves millors amigues, Tina Modotti, una senyora amb idees molt avançades, que amb un got de cervesa a la mà li va dedicar aquest speech:

-Estimada Frida, jo no he cregut mai en el matrimoni. El matrimoni és una institució burgesa , vanitosa i supèrflua que només cerca una posició social en una societat aliena a la natura de l’ésser humà i per això en essència , és un estat hipòcrita i fals , en el millors dels casos un estúpid autoengany.

Ara bé, si pel contrari, i essent conscients del que he dit , hi ha gent que té la valentia de mirar-se als ulls i amb el cor a la mà dir-se que s’estimen i que pensen estar junts el que els queda de vida, tot i sabent el que pot passar, aleshores amiga Frida, només en queda brindar per vosaltres i pel vostre amor-

Evidentment, després de molts anys de vida matrimonial, plens d’aventura, passió, odi i infidelitats, la Frida i el Diego es van separar l’any 1940, i en fer-ho el Diego li va dir: -Ja t’ho vaig dir com era jo-.

Moltes felicitats al cérvol jove, que té nom bíblic i a la Colometa que s’amaga darrera les escletxes de la roca.

Kennedy

Anònim ha dit...

Gràcies Kennedy per les felicitacions.

Déu ni do el que saps, per ser un periquito no està gens malament!

Brindarem, i el futur ens posarà a tots a lloc.

Salut i peles!