dimarts, 8 d’abril de 2008

49:08 Epíleg

Camino. Estossego. Estic xop de suor. Tanco l’mp3. No recordo cap cançó del recorregut. Cerco allà on l’organització et dona quelcom per veure. Trobo el meu passadís (xip propi). A la bossa hi ha un Gatorade i una ampolla de quart d’aigua. El Gatorade no dura res. Em trobo l’Àlex. Ha volat (43:55). “Que cabrón”. Ens felicitem. Passen coneguts. Salutacions, preguntes i alguna decepció. El que tenia que ser la referència, el de la gorra, que es avi, si avi, ha fet 48:36. Perquè no l’has seguit, “listillo” ?. L’aigua desapareix d’un glop. Arriben les famílies. Mes felicitacions. Algú proposa la següent cursa. Buf. He fet una mica més de dos minuts menys que l’any passat. Es una cursa de 10 kms, no la “Marathon des Sables”. He trigat mes del doble en escriure això que en córrer la cursa. Ara no sé a on m’ho he passat millor.

Agraïments :

- Els meus mugrons i jo agraïm a l’empresa Convatec el seu material. Gracies Nacho.

- A tots els que heu arribat al final de la cursa, darrera meu.

- A tots els que heu arribat al final d’aquesta historia.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Espero que no entris en tants detalls per descriure la propera Matagalls-Montserrat, que sino no tindre temps de "posar els preus"
felicitats valent!!!
Marc

laseis66 ha dit...

Ah! es tractave d'una cursa de corre!
Es que jo, la veritat, de Prolog, nus, i epileg tan sols conec una situacio............i francament 49:08 deuen de esser els segons.

Unknown ha dit...

I vas veure a algú amb aquestes sabatilles que porten rodetes??? Et vas creuar amb algun "machote" que anava vestit de bomber???

Ai que encara ens haurem d'apuntar nosaltres per l'any que vé.

M.

Anònim ha dit...

De res. Com deixis d'escriure et deixo de parlar.

Com van els mugrons?

Anònim ha dit...

Bon resum! Després de llegir el teu “historial” de la cursa crec definitivament que lo teu es “corre i escriue”. I qui és aquest cabró (suau i de bon rotllo) del qui parles? De fet la idea de tornar a entrenar a estat teva. I ben bona que ha sigut tot sigui dit. Ah, i digues “a qui correspongui” que no t'organitzi sopars pesats a les 2 de la matinada del dia abans d'una cursa ¿que farem el dia abans d'una Marató? Signat: El 43,55 (em pensava que em moria ja directament....).

Unknown ha dit...

Tènim 2 anònims??? VALENTS!!!!!

De fet m´has d´explicar que ha passat amb el dorsal i els mogrons... El "roce" de tants km els ha deixat al "rojo vivo" com quan dónes de mamar i després no te´ls pots ni tocar????

Lluís ha dit...

Els mugrons van acabar be. Portava uns apòsits dels laboratoris Comvatec (mostro el meu agraïment), que a banda de protegir, regeneren. I el dorsal ..... els de la Nike son tan fashion que la samarreta ja porta el dorsal estanpat.