dimecres, 2 d’abril del 2008

Croquetes

Quasi, quasi, sense voler, diumenge, vaig estar a l’alçada del Ferran Adrià. M’explicaré. Tinc un “pernilet” (sic) que esta a les acaballes i ja fa de mal tallar. Per aprofitar aquells trossos tan difícils, vaig decidir fer croquetes. Feia anys i panys que no en feia. I es va notar. Després de tallar la quantitat que vaig creure oportuna, vaig rescatar un petit electrodomèstic que feia molt, molt temps que no feia servir : la picadora “Moulinex”. I vaig tenir sort, funcionava!!!!!. Bé, un cop esmicolat el pernil, vaig començar a fer la beixamel tot i traient el cap de la cuina per veure la cursa de MotoGp. La faig “a la meva manera”, una mica d’oli, farina i llet , i ..... alguna cosa mes. Em va sortir lligada, vaig barrejar-ho amb el pernil picat, i a reposar.

Ja ben entrada la tarda, vaig començar a donar forma a les croquetes i em vaig adonar que estava molt a prop del reputat cuiner, ja que la massa sense arribar a ser liquida, diguem que era massa “dúctil i mal·leable”. Vaig fer el que vaig poder per que quedessin formes al mes semblant a croquetes i les vaig deixar llestes per fregir. Després de la fregida, de forma, van quedar un trenta per cent acceptable, la resta, a mig camí entre la “esferificació” i la famosa “croqueta líquida”. Diuen que dels errors s’aprèn. El problema es no saber si l’error es cometre diferents equivocacions en l’elaboració o l’error esta en posar-s’hi a fer-les.

Tenien bon gust, però.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

eren bones, sí però sense pernil crec que hauríen estat més bones, sincerament, tot i que a la resta de la família li van agradar mooolt.

Guntar ha dit...

A mi tambe m'agrada la cuina i mes d'una vegada el que he fet no ha sortit del tot bo, (per lo menys si comestible) i actualment tinc un cunyat cuiner i el dissabte a la nit va fer un sopar, era dificil de superar, va fer unes croquetes de ceps impresionants, unes de pernil bonissimes i uns bunyols de peix bonisims. Tot aixo be a que per fer les coses millor s'han de fer i nomes s'equivoca aquell que fa les coses, perque el que no fa res, no fa errades. Anims a continuar a la cuina.

Salutacions

laseis66 ha dit...

Croquetas de serps ?
Guauuuuuu, eran llicosas? Ummmmmm

Unknown ha dit...

I pels demés no n'hi han de croquetes????

Unknown ha dit...

Vaja!!!!

Havia escrit una parrafada i no sé que ha passat que s´ha esborrat.

Resumint. Jo també faig croquetes i em sorten molt bones... el que passa que com sóc pobre les faig de pollastre i si tinc pernil en poso una miqueta només.
De fet al "sofrito de cebolla" afegeixo tomàquet ratllat per donar un toc especial.
En quant a la textura hi ha una màquina que dieuen que és estupenda i ho fa tot perfecte i to està boníssim... llàstima que sigui una mica cara, es diu THERMOMIX. Sempre pots demanar-la pel sant o l´aniversari. Nosaltres no la tenim perque repeteixo que sóm pobres.

Isaac ha dit...

Hola.

M'agradaria que l'autor del bloc bloquegés qualsevol comentari que aporti publicitat sobre qualsevol comerç, i menys encara si és el LIDL!!!

Syl, si us plau, deixa la THERMOMIX i les coses del LIDL. ;-)

Unknown ha dit...

Dear Iphotos,

Thermomix is not a lidl issue.

Segur que al Mediterrània la tenen i vigila que no et "caigui" com a regal de noces.

Unknown ha dit...

Hola de nou,

Ahir estava llegint El País i em vaig fixar en una notícia que em va fer pensar en aquest blog.
Espero que el link funcioni...
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Croquetas/cocodrilo/elpepiespcat/20080406elpcat_25/Tes

Unknown ha dit...

No t´ho creuràs, saps que estic fent amb les sobres de un pollastre a l´ast que li van regalar al Manel per una petita obra de caritat: CROQUETES!!!
He afegit una trista lonxa de pèrnil ibérico.
Espero que estiguin boníssimes!!!