Fred (riu, piu, niu)

Fred, Astaire, pluja.
Ja, ara, cara, Baccara, Yes sir .... ⁽¹⁾
Ser, o no ser, aquesta, enquesta, interviu.
Viu, riu, piu, niu.
Llit, son, song, sung blue. ⁽²⁾
Bluf, puf, uf.
Ufà, urbà, municipal, guripa
Pipa, xumet, mugró, pit.
Brad, Angelina, "jolin !!!".
“Caramba”, bamba, bambara, llengua.
Llenguado, Meunier, menhir, Obélix, Obelisc.
Fal•lus, us, fus, hora, horabaixa.
Terra baixa, Terra Alta, Terra mitjana, anells.
Anyell, pasqua, rams, diumenge, palma, palmell,
Canell, caneló, canaló, canalé. alè.
Aire, vent, ventre, ventresca.
Tresca, gresca, fresca, festa, fes-la.
Faig, fageda, Jordà.
Riu, piu, niu.
New, age, Age ⁽³⁾.
Puigcerdà, cerdà, Ildefons, nens, rifa.
Rifacli, neules, nadal, ovella, corral.
Coral, corall, colonia, ferum, sèrum.
Serp, Sert, cert.
Veritat, mentida, engany, plany, pany.
Panyau! Panyau!!
Pim Pam Pum
Pim Pam
Plis Plas
Plas plas plas
Bravo !!!
Bravo Romeo Alfa Victor Oscar. ⁽⁴⁾
Winner, winter, fred, termòmetre, mercuri.
Mercury, Freddy, Fred.

Notes :
(1) Dúo Baccara (Yes Sir, I Can Boggie 1977)
(2) Neil Diamond (Song Sung Blue 1972)
(3) Age : entitat de població del municipi de Puigcerdà.
(4) Bravo escrit en l’alfabet fonètic de l’OTAN

Sinfonia de camagrocs

Abans de llegir les següents línies, per aquells que desconeguin les cançons, que les escoltin tranquil•lament un o dos cops. Al peu d'aquest post trobareu la "playlist".
Dissabte al vespre estava al davant d’una considerable estesa de camagrocs que necessitaven ser netejats de brossa i sorra. Vaig anar cap al “loro” i vaig escollir un cd de producció pròpia de cançons de Simon and Garfunkel. M’agrada, si. Es dels pocs discos que tinc les lletres impreses. Més d’un cop l’hem posat, allà, davant la llar de foc i hem cantat un estoneta. Es divertit cantar aquestes cançons i fer al mateix moment la veu d’un i de l’altre, o sigui fer una nova veu o destrossar la cançó, per alguns. Sense les lletres escrites, quan sona la cançó et venen a la memòria frases i paraules soltes i amb una dicció que es d’agrair.

Ten thousand people, maybe more.
People talking without speaking,
People hearing without listening (Sound Of Silence)
- Escrit...., algú llegeix ?

She is soft, she is warm, but my heart remains heavy (Wednesday Morning 3 AM)
- Veritablement el barret es suau.

I think I'm gonna cry (Bye Bye Love)
- Molta feina per endavant.

And a rock feels no pain;
And an island never cries. (I Am A Rock)
- Terra de bosc. Bosc de vida. Vida, vida.

He was a most peculiar man. (Most Peculiar Man)
- Ell ? Tots ho som. Bolets musicals. Musica de bolets. “I’m a peculiar man”.

Parsley, sage, rosemary, and thyme (Scarborough Fair/Canticle)
- Al final, una mica d’all i julivert.

Home where my music's playing,
Home where my love lies waiting
Silently for me. (Homeward Bound)
- Parlem amb les plantes quan les reguem, i perquè no cantar als bolets, encara que sigui silenciosament.

I was twenty-one years
When I wrote this song
I'm twenty-two now
But I won't be for long
Time hurries on
And the leaves that are green turn to brown (Leaves That Are Green)
- I la de marrons que ens queden.

Hello lamppost,
what cha knowing? (59th Street Bridge Song (Feelin' Groovy))
- Potser aquí algú es va prendre un bolet “holandes”.

The sky is grey and white and cloudy,
Sometimes I think it's hanging down on me.
..........
Hey sunshine
I haven't seen you in a long time. (Cloudy)
- El mati era radiant. Ara a fora a un fred que pela.

Long ago it must be, I have a photograph
Preserve your memories, they're all that's left you (Bookends Theme)

-Sí, va ser fa dos anys.

Maybe when I'm older, baby (Blues Run The Game)
- Potser no. Ja ho soc.

And here's to you, Mrs. Robinson,
Jesus loves you more than you will know. (Wo wo wo).
God bless you please, Mrs. Robinson (Mrs. Robinson)
- Dustin Hoffman. Es que la madre de Jose me está volviendo loco.

I’d rather be a hammer than a nail
Yes, I would
If I only could
I surely would (El Condor Pasa)
- Home, un bon clau .....

Cecilia, You're breaking my heart
You're shaking my confidence daily
Oh Cecilia, I'm down on my knees (Cecilia)
- Si, reconec que en un lloc n’hi havia molts i m’he hagut d’agenollar.

When you're weary
Feeling small
When tears are in your eyes
I will dry them all (Bridge Over Troubled Water)
- Començo a estar cansat. Casi acabo.

I am just a poor boy
Though my story's seldom told
I have squandered my resistance
For a pocket full of mumbles such are promises (The Boxer)
- Bohemian Rhapsody. No. La historia s’acaba. Espero no haver malgastat la vostra resistència.

Manlleu (Osona)

Barcelona, primer dilluns després del segon dissabte del mes anterior al darrer mes de l'any.

El “Show business” que ha acabat amb l’elecció del “ticket” demòcrata ha vingut a demostrar que el “american way life” no està morta. No sé si tindrem un “New Deal” o una “Great Society”, si les “Hockey moms”, els “Joe’s Six-pack” o els “Joe the plumber” estaran contents, Tindrem un nou “black power” ?. L’efecte “Bradley” no es va produir ni als “Sun Belt” ni a les “small town America” ni al “Deep South”. No crec que l’alegria actual pugui acabar com uns “roaring twenties”. Els “working poors” seguiran igual o pitjor. Els “braintrust” tindran idees millors que les “SIV” o les “CDO” o les “CDO²”. o tornarem a topar amb “junk bonds”, o el deute “subprime” o els “hedge founds” o els “private equity”. Continuarà el "jingle mail" abans de cantar el "Jingle Bells" ? Caldrà omplir ràpidament els “Think tank”, però, de veritables idees, i si pot ser que intervinguin molts “mavericks”.

Tot plegat, un abús d’americanismes. La campanya electoral ha estat molt llarga i si a sobre hi afegim les primàries, interminables. Podria haver escrit el paràgraf anterior amb moltes menys cometes, però no tindria ni la meitat de gràcia. Quan parles català hi dius quelcom amb castellà (em costa dir espanyol) sembla que ho diguis perquè no ho saps en català. Queda “pijo” això d’emprar altres llengües, però ho fem amb totes ? Segur que no. Amb alguna paraula francesa i italiana i para de comptar. No recordo parlar (o sentir parlar) amb algú que intercali paraules amb fines o urdú. Tot plegat és el peatge (“toll”) que hem de pagar (“pay”) per això de la globalització (“globalization”) . Els d’aquí al costat han contribuït amb la “siesta” i nosaltres ¿ continuem amb el seny i la rauxa ?

He aconseguit parlar de les eleccions sense dir el nom del guanyador, tot un èxit. Un dels temes més urgents en el que el nou president ha de prendre una decisió sembla ser la d’escollir un gos. No anem bé. Home, un be pasturant pels jardins de l’avinguda Pennsylvania 1600 (la majoria diu Casa Blanca) quedaria d’allò més ” épaté”. La broma fàcil seria dir: “un be negre amb potes roses”.

PD (1): Quasi tots els mots entre cometes que apareixen en aquest “post” es poden trobar a la wikipedia que no se ben bé si és la definició més correcte però si que ajuda a donar una idea. Si algú necessita algun aclariment, que pregunti.
PD (2): El Palau de Generalitat (de Catalunya) es troba a la Plaça de Sant Jaume, número 4, i el Palau Blaugrana a l’avinguda Arístides Maillol s/n. A la plaça del Palau hi ha el Palau de Capitania i abans de que es cremés, el Palau del Virrei.

Tempesta

Possiblement, la darrera obra de William Shakespeare va ser La tempesta. Fa un grapat d’anys vaig assistir a una representació que es feia al teatre Romea. Va resultar ser una posada en escena participativa. Ni ho sabia ni m’ho esperava. Això de “participativa” ve a ser com anar a veure un partit de futbol, posem pel cas a Montjuïc, i acabes fent de davanter centre (total, per fallar un penal....). Pyotr Ilyich Tchaikovsky, va fer una obertura amb basada amb l’obra de Shakespeare. Algú també va guanyar un premi Planeta amb una novela amb el nom de “La Tempestad”. Curiosament també hi ha una estació de la ficticia Iniciativa DHARMA (l’acrònim de “Department of Heuristics And Research on Material Applications”) de la sèrie televisiva Lost, que es diu “The Tempest”.
.
.
.
.
.
Perdó, es que encara m’estava “xapen de riure” amb la DHARMA. Tela marinera. Per no ferir sensibilitats (i perquè només he vist dos minuts) no criticaré la sèrie. Aquest cap de setmana un esclafit ha fet molt mal a la costa tarragonina, per Salou (em pregunto si el Dragon Khan estava obert o tancat). Diumenge a la tarda, mirant la cursa de F1, quan no restava gaire, vaig sentir el locutor de TV3 dir “una tormenta cau sobra el circuït .....”. Em va sonar estrany. Com que cada dia em refio menys de mi o de la meva memòria o de les dues coses, vaig anar al diccionari d’angles a cercar la parauleta. Si, si, ho vaig cercar al diccionari angles, amb tants termes anglosaxons (pit-lane, boxes, safety car, drive-through, stint, stop-and-go, grip, graining etc etc) i no ho vaig trobar. Amic locutor, “tormenta” no, TEMPESTA. No sé si has utilitzat un barbarisme o com que la llengua cada dia la degenerem més, ja es un manlleu, però posats a manllevar, doncs de l’anglès que queda mes “cool” (un altre dia parlarem d’homòfons). El President del Parlament, per menys, la setmana passada va demanar “perdó”. Espero una disculpa pública de TV3,

CURIOSITAT : A la F1 hi ha una bandera que indica que la zona està lliscant ja sigui per aigua o per oli o per qualsevol altre líquid del motor. La esmentada bandereta es “groga amb ratlles vermelles”.
PROPOSTA : A banda de discutir si el vermell Pantone 186C es el mateix que el de les nostres barres (quatre), proposo una campanya a nivell mundial per la RETIRADA INMEDIATA d’aquest símbol que atenta contra la nostra identitat. El títol podria ser “FREEDOM FOR CATALONIA FLAG” .
AVENTATGE : Sort que els dels “23 anys” ja no hi son. Encara l’hi demanarien al Bernie (Bernard Charles "Bernie" Ecclestone), “royalties” d’utilització. Peix al cove.

Fures

27/6/2006 La tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona diu : "l’Ajuntament està buscant, juntament amb la Generalitat, uns terrenys per fer un parc pels animals a Barcelona, obert a la ciutadania."

28/10/2008 La regidora de Medi Ambient (curiosament es la que abans era la tercera tinent d’Alcalde i ara es la cinquena) de l’Ajuntament de Barcelona presenta el nou Parc d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona (hom diu gossera).

Més de dos anys per trobar uns terrenys ... de propietat municipal. Molt be. Seguim. Les obres es començaran el 2010 i entrarà en funcionament el 2011. Buf. Les properes eleccions municipals seran ..... el 2011. Sembla que estarà situat entre dos escoles. Que es fotin els “pijos”. Llastima, una es pública. Molt a prop hi han dos més (una de privada i un altre de pública, fotuts al 50%). Continuem. Faran un edifici sostenible i posaran bombetes de baix consum (se m’escapa el riure). També hi haurà una sala d’actes per 60 persones, si, si, una sala d’actes (suposo que deu ser per "el foment de les adopcions, el benestar dels animals i l'educació ambiental dels ciutadans, sobretot els escolars"). Torno a esbufegar. Buf. Seguim. El cost total serà de nou millons d’euros. Nou nou. 9.000.000 d’euros. Espero que pel 2010 ja s’hagi acabat la crisi, i si continua igual ho colen com a “gasto social para los más perjudicados por la crisis”. (NOTA: Amb aquest import tindríem per un centenar d’A-8 i ara em titllaran de “manca de sentit d’estat”). En aquest CAAC (tot ha de tenir acrònims ?), hi haurà lloc per 250 gossos, 200 gats i unes quantes fures !!!!! (en castellà hurones). Tot plegat em sembla que vivim en un país de nous rics on les prioritats no estan ben fixades o potser rebre educació ambiental dins d’una gossera es prioritari i estic mal fixat.

Per cert, estimada Immacula Mayol i Beltran (la que ara es cinquena i abans tercera), quan dius “que des de fa quatre anys està prohibit sacrificar els animals perduts o abandonats a la via pública” crec que t’equivoques. En la llei 22/2003 de 4 de juliol coneguda com “de protecció d’animals” en la disposició final quarta diu textualment “Aquesta Llei entra en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat de l'article 11.1, que entra en vigor l'1 de gener de 2007.” L’article 11.1 diu “Sacrifici i esterilització d'animals : Es prohibeix el sacrifici de gats i gossos a les instal•lacions per al manteniment d'animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que s'estableixin per via reglamentària.”. Encara no fa dos anys de la prohibició. Un error el te qualsevol.

Remember when ....

Quan érem petits, jugàvem a “barquitos”, si, si llavors, com a mínim jo, jugava a “barquitos” (no barquetes ni vaixells) . Dues persones, dos trossos de paper, llapis i imaginació. No recordo exactament quants submarins, destructors, fragates, creuers i portaavions es posaven ni de quants quadrets utilitzàvem, segurament un 8x8 o un 10x10. Crec que no s’ha perdut del tot. Paraules com aigua, tocat o “tocado y hundido” em venen a la memòria (al Raimon, l’hi venia Ausiàs March) i com se m’apareix el record d’aquest joc a classe (nens, no llegiu això).
Quan ets un nen, jugues amb els números i lletres, de gran, els associes a conceptes més o menys propers. A1 A2 B1, al carnet de conduir, C3 i C4, als explosius, F4 al caça bombarder, G7 i/o G8 al “club selecte” (què és com el club super-tres però molt, molt reduït).
Juguem ?. Vinga.
- A8
- Cagada
Però cagada, en que ? En el cost, es relatiu, Feu una petita operació per ciutadans i veurem que el cost de que "algú" pugui “fardar” de cotxe, es gaire be irrisori. Feu, feu números, si ho paguessin els votants d’ERC a les últimes eleccions al Parlament, els hi sortiria només a 0,202 € per quatre anys o 0,051 € per any. Es poden anar fent moltes combinacions, això si, sempre et sortiria millor de preu si estàs en el grup majoritari.
Però sempre ens quedem en la superfície i no gratem gaire. Un dels usuaris habituals de l’andròmina (no comptem al xofer, ni l’escolta) inverteix, millor dit, gasta, gasta tampoc, ho deixarem amb triga, un mínim d’una hora (109 km, 11,90 € peatges, i combustible ....) per anar de casa seva a seu lloc de treball. A l’anada, et pots entretenir amb llegir els diaris o els resums de premsa que algú ha decidit que es el que et convenia llegir. Però a la tornada, necessitem relaxar-nos, no amb un concert de música clàssica, no amb la lectura d’un bon llibre, i menys mirant per la finestra (no fos cas que veiéssim la realitat), el que de veritat ens ha d’ajudar a desconnectar-nos es un televisió. Pel que diuen que ha costat, deu ser per veure programes de la BBC o del Discovery Channel (connexió via satèl•lit) i no pas per veure “España Directo” o “Las Hormigas”. Per veure les noticies del K33 (l’Info K), senzilles i entenedores, no se si feia falta el satèl•lit. Tinc un dubte, també tindrà posats els auriculars escoltant la radio mentre mira la televisió?

PD : Per economistes o directors financers (ara que no teniu feina). Valor cotxe mercat : 93.000 € aprox. Renting a 4 anys publicat en premsa 83.686 €. Realment, l’economia decreixerà i molt els propers anys o tot forma part del pla de rescat dels bancs. Quines garanties dona el Parlament per assegurar que pagarà el “renting” ? Que els tornarem a votar ?. Jo també em vull canviar el cotxe. Abans, el Honda CRV portava una tauleta de picnic al maleter ......
PD(2) : Abans de publicar aquest post, el Molt Honorable ha demanat disculpes perquè algú havia decidit que l’hi calia això. a) Si no és funcionari, al carrer. b) Si és funcionari, “visca la funció pública” i c) I si ha estat el Carretero qui ho ha proposat ?. d) Quin cotxe portes, Saura, contamina ? Santa paciència

Bugzilla

Cada dia que passa estic més convençut de la semblança que tenim amb els ordinadors, o es al revés ? Dia a dia, aquestes meravelloses criatures ens van agafant terreny. La culpa, si es que es pot parlar de culpables, la tenen els programadors (unes altres criatures meravelloses) que gracies al desconeixement generalitzat de tot plegat, s’aprofiten per proveir-nos d’una sèrie d’eines que ens han de fer la vida més senzilla i feliç. Mentida. No és el meu propòsit anar contra els avanços (jajajaja) de la vida moderna, ans el contrari, la meva proposta és el reciclatge de determinat programari per a benefici de tota la humanitat (pa chulos yo, pa ho....).

Pensem per un moment que som robots. Tenim, uns més que altres, determinats programaris desats al nostre disc dur (aviat flash) i que en qualsevol moment podem “pujar” a memòria. Diguem que son els diferents rols de comportament (a la feina, a casa, amb els amics, a l’esport (actiu o passiu), etc). Com totes les coses, tenim errors (hom els anomena, defectes).

Proposta : Utilització de l’eina Bugzilla per anar polint errors (pels no iniciats amb temes de “bugs”, pitjeu l’enllaç, està força ben explicat). De moment és una proposta, no és ni beta encara, i està en fase embrionària. Tot i que l’eina és pública els errors de cada un haurien de tenir dues categories per tal de poder ser “alimentats”, per exemple en el rol “a casa” com error personal és podria anotar “un cop passada l’escombreta, intentar que no degotegi” i en el públic, “que “fulanito” o “menganito” passi l’escombreta després d’anar al lavabo” . Així de tant en tant, podem estrenar rols amb “defectes” solucionats (“subsanar” és un barbarisme), així un dilluns qualsevol, al aixecar-nos del llit podríem estrenar “a casa 5.2” Estic obert a les aportacions voluntàries i desinteressades (es el que te el porgramari lliure) d’aquest acte ecològic (no el del respallet), i fins i tot es podria obrir un “consortium” a nivell mundial per tal d’establir el tema més important de tots, dictar les normes de numeracions per les nostres pròpies versions.

Encara que prohibir res està mal vist en aquest entorn, restarà terminantment prohibit descarregar-se rols dels altres “robots”. M’explico. Si desitjo descarregar-me “com es posa escuma als rinxols” o “com ser feréstec a ciutat”, o “com ser ‘Depredator III’” (que semblen virtuts, però son claríssimament defectes), el primer que hauria de mirar es si el maquinari destí suporta el “plug-in”. Per exemple, per més que volgués, sí, em podria posar escuma, però com que no tic rinxols (i aviat tampoc cabell) el rol seria totalment incompatible amb el meu maquinari. Cada “ens” s’ha d’espavilar per treure les seves pròpies versions, podrà demanar ajuda. L’objectiu de tot plegat es que tots gaudim de les nostres (també inclou les dels altres) evolucions.

Un cop acabat aquest petit apunt, crec que passo de la versió “de blogger 3.0” a “de blogger SP1”, o sigui, no arreglo res, però ocupo molt.