dijous, 11 de juny de 2009

Veni Vidi Vinci. L'accés


Després de la breu visita a la Ciutat del Vaticà, anem cap el punt de concentració blaugrana, i en el camí, algú, i no miro a “dingú”, comença a cantar el “ser del Barça es, el millor....”. Sorprenentment, els cotxes i motos que passen a prop nostre fan sonar els clàxons. Els romans estan amb nosaltres. En arribar, una mica massa d’hora decidim fer “un coca-cola” i alguna cosa més. La llei seca, als voltants de l’estació de Cipro, funciona. Desprès d’aquest petit refresc anem a agafar “l’utubus”. El desplegament policial, d’exagerat que es, em sembla ridícul. Es munta un convoy de quatre o cinc autobusos municipals amb dues furgonetes dels “caravinieri” al davant i darrera de cada bus i motoristes amb la sirena a tot volum obrint i tancant la comitiva. Els tres quilometres de trajecte son oberts. Cap semàfor. Uns dos quilòmetres al voltant de l’estadi està prohibit aparcar. Semblaríem terroristes, vist des de fora, per sort tenim un vídeo que demostra la gresca que varem fer.


Ens van deixar mes o menys a un quilòmetre de l’estadi. Molta policia, massa. Enfilem cap allà. Passem una primera porta, amb una seguretat mes aviat minsa, i ens dirigim cap a la nostra porta, a la “corva sur”. La cua en aquest punt es més llarga. Aquí ens fan ensenyar dos cops l’entrada junt amb el DNI. Al final ha resultat que si, que tenen els noms, però ningú els comprova, al menys no ho veiem. Després d’aquesta porta hi ha policia que revisa bosses, però ho fa aleatòriament. Ja som dins, del recinte.




I ara, que ja som casi dins, em permetran els senyors lectors la llicència de posar els versos que va escriure Josep Mª de Segarra per l’inaguració del Camp Nou.

Oh ciutat meva que la vida em prens
-i ets més meva i menys meva cada dia.-
avui, amb blau sofert i amb grana intens,
estàs pintant tot l'aire d'alegria.

S'obren les portes de l'estadi inmens,
fet a l'amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu i el que no, ho és, sorprens
amb l'aplom de la teva senyoria.

Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l'arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;

i avui aixó que és glòria i febre i crit,
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: BARCELONA!


6 comentaris:

CornellaDePrimera.es ha dit...

Español, Español, Español

Isaac ha dit...

"Gallina de piel" només de tornar a pensar en l'entrada a l'estadi!

Per cert, tinc ganes de veure el partit... per TV.
Ahir vaig fer un petit tast en HD i VA SER BRUTAL!

Isaac

Lluís ha dit...

Cornella:
Cornelia Ender?

IsFotos:
Ese portugués, Hewlett Packard es.
¿Era així, no?

DAR WATER ha dit...

ei, estaria be que a partir d'ara els partits barça-madrid es jugessin a Roma, així tornariem a veure el duel LEOnes-CRISTIANOs, i tornariem a vencer!!!
ESE PORTUGUES, HIJO PUTA ES!!!!
millor aixi, no??

Stewart.hp ha dit...

El moledador o molelalor o modedador s'aquest bloc demana als comentariestes que emprin els mots més escaients i no ofensius.

Lololalor.

RONALDO ha dit...

L´any que ve la final a Madrid... Us imagineu un Barça-Madrid a la final de la Champions????
JUAASSSSSS