dijous, 1 de maig de 2008

Sudamericans, magrebins, fills de .... i castellans. (Part II)

Quarts d'onze del matí. Algú entra i ens desperta. Diu que es més tard. Al carrer hi ha molt poc soroll i molta llum. Dia esplèndid. Costa llevar-se. Dutxa. Per grupets anem a esmorzar. Algú tanca la porta de l'habitació. Dos es queden a fora amb la tovallola enrotllada. Segueix fent calor. Viatgem com maletes, si no ho varem fer allà, ara farem una mica de "cultureta". Visita a la catedral (oficial i wiki) que no es pot dir ni que sigui medieval ni renaixentista ni barroca, es com un "pica-pica de primer". Plaça del Obradoiro. Passegem pels carrers cèntrics. Es agradable. Descansem. Compren imans. El Xavi està en stand-by. El Marc s'ha posat la samarreta del Barça. Cap a les dues marxem a la costa. DJ Rulos al volant. La última fila del monovolum es molt estreta. Arribem a Noia, a la ria de Muros i Noia. Estan de festes. La marea està baixa. La imatge de la verge del timpà de l'església de Santa María a Nova no se a qui em recorda. Es tard però aquí "tot esta obert les vint-i-quatre hores". Al primer lloc tenen la cuina tancada. Al segon ens admeten. El fantasma del "paellador" s'ha esvaït. Queden poques hores pel partit (buf, quina excusa). Pop, cloïsses, croquetes. El pa segueix sent boníssim. Aigua, cervesa i ribeiro. Carn de segon. Pocs postres. Cafès i chupito. El cambrer ens acompanya.
- Gracias.
- A ti.
- No a ti, gracias a ti.
Conversa antològica del propietari del local amb el Raimon (d'aquí surt el títol). Continuem camí cap a ..... Muros (per cert, declarada "Conjunto Histórico-Artístico" l'any 1970). L'Oriol al volant. Per la AC-550, anem vorejant la ria. Arribem a destí i cerquem una casa rural penjada a la muntanya. Utilitzem el comodí de la trucada, però no hi ha sort. No hi ha lloc. Tornem al poble. Pensió davant del poble. Distribució 3-2-2. Des del llit, la ria als peus. Descansem. Hora del partit (hi haurà un post específic). Anem a veure'l a la pseudo-penya del Barça del poble. Millor picar que patir. La "grada jove" no arrenca. Desastre d'equip. Acaba el partit. Encara es de dia. La venjança es anar de tapes a la penya contraria. El resultat de les tapes va a l'inrevés que el del partit. No hi ha color. Canviem. Pernil Ibèric. Tornem a canviar. Acabem a la plaça Porta da Vila. La truita de patates boníssima. Fan mes futbol - corren com esperitats - i acabem mirant mig partit dels Lakers. El Gasol ja ha aprés a tirar tirs lliures. No anem a Louro. Llàstima. Marxem a dormir d'hora.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

hola a totes....

al loro!!!!

que nos estan embaucando,,,,que no
estamos tant mal!!!!

jajaajaja bonisim....

Raimon

Anònim ha dit...

Hola,

Sóc l'Oriol i surto a aquest post.
Pels qui no em coneixeu, sóc el xofer que van llogar aquesta "troupe" per fer la ruta.
Em va dir que amb 50€ era suficient... pensava que era el q cobraria, però finalment és el que vaig gastar!!! (x4).

Salutacions a tots i al Lois.

A ti, a ti.

PD: El que quiera creer que crea; El que no quiera creer que no crea.

Anònim ha dit...

aixi k baixes a barcelona i el k fas es escriure...

xD xD


vieg k veu tenir un viatge interessant

ens veiem d'aqui una estona

et saluda la teva filla des de l'adsl dels veins.

Anònim ha dit...

per quan el post especific de l'hora de partit????
l'estic esperant impacientment!!!!

Unknown ha dit...

JAJAJAJAJAJAJA!!!!

Com diria el fill de l´autor del post: PIQUE PIQUE FAMILIAR!!!!

Salutacions a tots!

Hello filla de l´autor, sóc la Syl i et conec molt bé!!!!