Tiger Woods pot estar tranquil. El meu retorn als links no es pot dir que fos un fracàs, perquè d’espectatives poques n’hi havien. Decebedor, potser si. Feia un munt d’anys que no havia jugat “en serio”. L’escenari, el golf de Sant Cugat que ara sembla com una gàbia envoltada per una ferotge pressió urbanística. Algun cop havia anat a un pitch and putt, però jugar a golf “gran” no te res a veure. Amb un joc de pals que deu tenir més de trenta anys, vaig fer tot un concert de com no s’han de donar els cops i vaig perdre unes quantes boles. Però com sempre passa en aquest esport, com a mínim, dones aquell cop perfecte, aquell que et queda a la memòria, i que et serveix per tenir ganes de tornar un altre dia. Va ser en el forat 7, un par 3 d’uns 120 metres, que la vaig deixar a un pam i mig de la bandera. Per sort la modalitat del campionat (scramble) feia que les errades, si no eren coincidents amb l’equip, no tenien gaire importància. Va ser unes hores molt agradables, tot i que la pluja ens va estar acompanyant tota l’estona i varem quedar molt, però que molt xops. Agraeixo als meus partners la paciència que van tenir amb mi i les petites ajudes que m’anaven dient. El retrobament amb gent que feia vint i molts anys que no ens veiem va ser d’allò més divertit. Si fa a o no fa, les vides personals de la majoria passaven per treballar, matrimoni i tenir fills (fins i tot n’hi havia que en tenien més que jo). Entre les cinc hores al camp i les quatre que va durar el repartiment de premis, el sopar (drets) i les havaneres al dia següent no em podia bellugar. Avui tinc mal d’esquena. Qui ha dit que el golf no és un esport ?
6 comentaris:
doncs... no se qui ha dit que el golf no era un esport...
més fills que tu?¿?¿ jajajja
Helena
Prrrrrrrrrtt!!!! :-p
esport, el golf un esport!!!!! Mare de Deu i l'angel bo.............els 'pijitos', mariconas i demes gent "de Diagonal amunt" sempre aprofiteu per a marcar les diferencies amb la resta de mortals, que com es ben sabut son els que fan esports de veritat (beisbol, vela, korfball, padel, etc).
Per cert, els fills els feu durant les quatre hores de recurregut?
apijos pajos
Juas!!!
Helena, si que pot ser que el Lluis s´hagi trobat amb algun amic, conegut, etc. amb més fills ja que en aquest petit cercle elitista hi ha una secta anomenada OPUS DEI (i precisament no és de Chopin)... aquests es dediquen a procrear però de fet al poble aquell que aneu ja has vist famílies que no s´acaben mai, oi?
El Golf
La meva Iaia ja em va dir que m'hi dediqués, que atès el meu estat de salut era un esport que a mi m'anava d'allò més bé.
Recordo que un dia ho vaig provar, no era en un "golf gran" era en un "mini golf" a Roses, vaig anar amb el meu cole "Carrero Blanco"(era el viatge de fi de curs de vuitè EGB) i no se com va anar la cosa que un dels meus amiguets, millor dit un "kebró" que es deia o bé Alfonsito o Julio, ara no ho recordo, va etzibar un cop tant fort a la pilota que va volar fora de la pista i va anar a parar contra el meu testicle dret -la dao ar güevo derecho del Boxs- van dir els meus amiguets.
Se'm va arronsar tot i corrents vaig haver d'amagar-me en un racó. No volia que em veiessin com em saltava la llàgrima de dolor, havia de dissimular a més , tenia una mena de novieta que m’havien atribuït les “ties “ de classe, no se perquè.
Es deia Carmen, era alta i grossa i les ulleres que duia eren de pasta negra, gruixuda , els ulls en canvi eren petits, sempre vestia amb una jaqueta negra (els kebrons dels meus amiguets l’anomenaven “el aborto negro”) això si tenia uns pits inassolibles i jo havia de "quedar be"
Després de l’experiència del “mini-golf” vam anar a la Boite tots plegats (encara no es deien discoteques) i amb la Carmen vaig ballar “The Rivers of Babylon” del Boney M.
Recordo que vaig lluir un bon blau un parell de dies més. Aquesta fou la meva primera experiència amb el Golf. Mai mes¡¡
Publica un comentari a l'entrada