dimecres, 18 de juny del 2008

Vint anys i un dia

Què fèiem fa 20 anys i un dia. Algú ho recorda ? Jo si. Era el nostre primer dia de casats. El pis despullat. Tan sols teníem el llit i l’equip de música. Necessitàvem quelcom mes ? Dissabte de juny. Feia calor. La ciutat mig buida. Aquell dia no ens feia falta ningú mes. Érem l’un per l’altre. Al vespre, vaig parlar per telèfon amb la mare. Què heu fet, va preguntar. La resposta era obvia. Estar tot el dia al llit. No podíem estar en lloc mes !!!. Recordo la nit de noces. Arribarem a quarts de quatre, molt cansats. Varem acomplir la penúltima tradició. Vaig entrar l’Anna en braços. Després de descordar-li els centenars de botons del vestit de núvia (preciós, per cert) vaig caure esgotat en un son profund. Igual encara estic somiant.
Aquest matí m’he despertat molt d’hora. Ja tocava, després de vint anys i un dia de somni. He somiat que fèiem moltes coses junts, que teníem criatures i que tota la vida era de color de rosa. Però, no, de color de rosa no és. Hem fet moltes coses, sí, hi han criatures (ja no tan criatures), també, però pel camí han passat moltes coses no tan maques, es llei de vida.
Com deia el poeta “mentre m'envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els records”, dono les gracies a qui ja sap que les rep. No se com has tingut aquesta santa paciència !!!!. Vint anys i un dia era la màxima condemna (de presó) que hi havia durant la Dictadura de Franco, el que he viscut en aquest període, no, definitivament no ha estat una condemna ha estat el que és i és el que ens hem anat forjant dia a dia, no hi han formules màgiques, bé, sí, una, escollir la parella ideal.

PD: Com quasi totes les coses es batejant, els vint anys de cassats s’anomenen “noces de porcellana”.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

OHHHHHHHHHHHH, KAMAKUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!
BRAVOOOO, BRAVOOOO
jo tambe em pregunto..... com has tingut tanta paciencia... anna!
el millor de tot aixo, es que encara us queden mes de 20 anys i un dia de "comdemna"?
au, felicitats familia!

Marc

Anònim ha dit...

Ai que m'emociono....Gràcies, poses "en veu alta" el que jo penso també. Pel camí han passat moltes coses no tan maques, és llei de vida com dius tu, però jo afegeixo i molt maques i meravelloses també.
Que per molts anys i moltes gràcies a tu també, és molt bonic.

Anònim ha dit...

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!
Fins i tot jo m´emociono!!!

jajajajaja!! la trucada de la teva mare? Seria inocent??? què heu fet?Vaja pregunta a uns recent casats de casa bona en aquella època...
No sabia que tenies un "toque" tan sentimental o és que has fumat alguna cosa abans d´escriure.

Felicitats parella i bona sort amb les obres...

Lois

Anònim ha dit...

ei felicitats desde Montserrat!!!!

A percert vigila amb els bascos
bons o dolents que t.estan buscan!!!!

Gracias a ti...!!!visca la terra...

Lluís ha dit...

Encara no se qui son els bons i els dolents.

Anònim ha dit...

Euskal Herrian euskaraz
nahi dugu hitz eta jolas
lan eta bizi euskaraz eta
hortara goaz,
bada garaia noizbait dezagun
guda hori gal edo irabaz.
Zabal bideak eta aireak
gure hizkuntzak har dezan arnas,
bada garaia noizbait dezagun
guda hori gal edo irabaz.

Patxi

Unknown ha dit...

Patxi,

Encantadatepoder saludarte y no haber entendido una sola palabra de tu post!
Agur

Anònim ha dit...

com a fill d¡aquesta condemmna us dono l'enorabona, i gràcies pelk sopar de l'hostal

una FORTA abrasada desde castellterçol


ignasi

Anònim ha dit...

Estimat Ignasi,

T´ha parat a pensar k potser tu ets la condemna dels teus pares???

Per certtinc fotos de gent pintant un autobús a Gavà i que després corren com a gallines quan els persegueix la polícia...

La nena del baix-Llo

Anònim ha dit...

Gavà???? sort que no tinc pintures!!

El nen del Baix-LLo Nord

Unknown ha dit...

BTW Lluis, téns un premi q has de passar a recollir pel meu BLOG.
Congratulations!
Syl