dijous, 3 de setembre de 2009

Premi ESC per continuar.


Aquests dies s’ha celebrat a Barcelona un multitudinari congrés de cardiologia en el que participen un grapat de milers (o molts milers) de metges del ram. Una de les conclusions del congrés es l’alt cost econòmic que te per la societat (han dit “sanitat pública”, però jo ho generalitzo perquè no m’ho acabo de creure) els nous tractaments que any rere any van sortint per guarir o alleugerir determinades malalties. I ves per on proposen com la solució a tot això la prevenció, allò de la vida saludable, exercici, alimentació equilibrada, i algun tòpic i/o típic com l’alcohol i el tabac. Si tos féssim bondat, que farien aquets trenta i pico mil cardiòlegs? Estarien disposats a cobrar els 420 € un cop acabat el seu atur?

També s’han posat les medalles al atribuir-se set dels deu anys que hem guanyat d’esperança de vida (a Europa). No negaré que pot ser veritat, el que es pot discutir es el concepte d’esperança, en molts casos es allargar, la vida, el patiment o el que sigui i en molts d’altres diuen que es per millorar la qualitat de vida. Un intent d’això últim va patir el pare. Va tenir exactament allò que Pasqual Maragall havia dit: “El seu problema es del 3%”.

Dilluns, tornava suat de la meva primera aproximació a la “vida sana” desprès de les vacances, i vaig veure com arribaven tres autocars plens de gent a un restaurant situat a la part alta de l’avinguda Tibidabo. No és el primer cop que ho he vist, i curiosament coincideix sempre amb celebracions de congressos i fires. Crec que el restaurant no pot ser catalogat com d’aquells que proporcionen “alimentació sana”, ans el contrari, es com el paradís del colesterol, del dolent, (el colesterol, no el menjar), encara que s’ha de dir que no sigui sa no vol dir que no sigui boníssim. I vaig pensar, “guaita els cardiòlegs, predicant amb l’exemple”. Jo, que soc de bona fe, immediatament vaig canviar el pensament per, “mira, els cardiòlegs es presenten voluntaris a un assaig clínic, que consisteix en avaluar les conseqüències de beure un “chupito” de “kachesiete” després d’una fartanera rica en greixos”.


Nota: ESC son les sigles angleses de Societat Europea de Cardiologia.

4 comentaris:

Verapamilo,hidrocloruro de.com ha dit...

Colesterol? bo? dolent? per que i per qui?. Vida sana? amb 1100 boniatos al mes es pot fer vida sana? Estarem primets perque pasarem gana? Es mes elegant morir com un bacalla salat que com un vaco d'alta muntanya?
Som o serem?
Ahhhhh la vie c'ést la vie......i no se la meti porque corria mas que yo.

Isaac ha dit...

Ohhhh.... com m'agradaria ser cardiòleg i haver estat a l'Asador... lechón asado... ja tinc gana.

Isaac

El Boticario Implacable ha dit...

Ah, cony! i jo que em pensava que lo realment car era renovar la flota d'audis del departament de cultura (i suposo que d'altres) doncs no eren prou bons pels tripartidistes. O canviar tot el mobiliari del despatx de la consellera, un mobiliari que no tenia ni tres anys (sé tot això de primera mà, per això en parlo). O enviar tropes a l'Afganistan. O començar tropecentes obres públiques per que els "senyors del totxo" no perdin tot el que ens han estafat els darrers anys.
Però no, és la nostra salut que és cara. I jo el primer culpable, per fer-ne benefici. Per això em mereixo una retallada de marges cada 6 mesos, sufragar de la meva butxaca els bolquers per adults. També podrien prohibir que els avis es pixessin, que fa brut...

Muniesa ha dit...

ui ui ui uiiii, com està el galliner!!!??? tios, que tot just arrivem de les vacances eh!! aneu molt forts hòstia!!!!
una mica de pau, tranquilitat, anarquia i comunisme cullons!!
va, aguanteu una mica més que el dilluns que ve ja comença el Crackovia, i ja s'haurà acabat el mono!! oeeee