Avui intentaré no parlar del Barça, anava a dir de futbol, però es veu que son sinònims. Es comença a notar, que fins i tot els que mai han suportat el futbol ara s’hi comencen a interessar i el que és pitjor, a opinar.
De religió en podria parlar, però de quina. Hi ha tal ventall de possibilitats que fins i tot ser ateu et deixa “out”.
De sexe. Ui, tema tabú. Hi ha menors.
De la Nació. Ui tema tabú. Hi ha menors.
Un Opticonte. No, no, el darrer va tenir poc “share” de pantalla.
De política ja tampoc queda bé parlar-ne, primer perquè ja sabem tots de quin peu calcem i segon que el més normal és dir que tot es fa malament, que en certa mesura ho sembla, i per acabar-ho d’arrodonir, afegir allò de que tots els polítics són corruptes. I així conversa closa.
Tampoc parlaré de la crisi, bé, sí, mira, doncs ara parlaré de la crisi i no perquè s’hagi acabat, sinó perquè parlaré del tòpic, o sigui que els que l’han provocat són els que són més ajudats, els bancs. Això no deixa de ser una altra de les mentides que es deixa dir per a que el “vulgo” pugui queixar-se. Els culpables d’aquesta crisi, o d’una gran part d’ella som nosaltres mateixos. Fa massa anys que estirem més el braç que la màniga i al final la mamella deixa de rajar. Manca de valors? Havia quedat en no ficar-me en religió. I com a culpables que som, uns mes i d’altres molt menys, ho pagarem. Fem números. Si algú no hi està d’acord, doncs que ho digui que ho modifiquem.
PA (Prestació atur) 600€/mes
NM (nombre de mesos a cobrar) 18
AT (Aturats) 4.000.000
Cost del subsidi d’atur = PA * NM * AT.
Si no he errat amb els càlculs això dona la xifra de 43.200.000.000€. Sí, sí quaranta-tres mil dos cents milions d’euros. Com diria un del Kracòvia, set bilions cent vuitanta-set mil i escaig milions de pessetes (de les antigues pessetes). I tot aquest festí de milions del que sigui, per culpa de la cobdícia dels uns i dels altres, i al final, ho pagaran justos i pecadors. Doncs apa, ara uns a passar una temporadeta pel purgatori i uns altres per l’infern. Vaja, la religió un altre cop.
Millor parlar del Barça, oi?
4 comentaris:
Espero que la PA sigui més de cent mil de les antigues pessetes... pq els "futuribles" necessitem alguna cosa més.
Per cert, els culpables no són aquells que "compren" i no paguen, per viure una vida irreal vivint de la resta?
DarVater
manca:
- La ampliacio a 24 mesos
- El subsidi assntencial per el majors de 52 tacos.
- La despessa en formacio "subverncionada 100%" per aturats.
i, sobre tot, una expliacio del que es "estirar mes el braç que la maniga" perque, francament, si no ens podem permetre els petits capricis de cada dia, "anar al cine amb les amistats....o no", "fer un soparet de tan en tan", "anar a esquiar per tindre un coloret a la cara fastigos", etc, etc, etc, ja em diras que cony fem aci.
ei que pasa!!!
tens tota la rao.......el problema ve de venir, de la base!!!
tots ens em fumat masses canutos i ara estem de un baixon que flipas!!!
Aixo no te fi........
Can estruc forever!!!
El que deia, fem com els grecs! Cremem-ho tot! Revolusión o muerte! (i no val triar "o"...)
Publica un comentari a l'entrada