La CURSA (50629)

Aquest cop intentaré ser breu. Dissabte al mig dia, l’Àlex em va trucar per si en volia apuntar a la Cursa, no en tenia gaires ganes (11 kms) i l’hi vaig fer prometre que aniríem tota l’estona junts, cosa que ha complert. Mai havia corregut una cursa de les dites “populars” i si no és amb unes altres condicions, crec que trigaré temps en apuntar-me a un altre. Els primers quilòmetres han estat com una espècie de “slalom” sortejant tot tipus d’obstacles mòbils, des de pares (o mares) amb cotxet, avis (i no tan avis) caminant i/o corrents, famílies senceres en línia, gossos (quina mania té la gent de tenir-los) i geganters portant els seus “ninos”. Total, una costellada, de més de cinquanta mil persones. Però era això, una cursa popular. La pujada a Montjuïc es “dureta”, sobretot quan estàs apunt d’arribar a l’estadi i t’envien per un carrer .... de baixada. Hem donat quasi una volta sencera per dins de l’estadi Olímpic, llàstima que fos en sentit invers al normal. Què podíem fer baixant per la Font del Gat ?, doncs ho hem fet. Com sempre els dos últims quilometres es fan llargs. Hem trigat una mica menys d’una hora. El temps, com el mida, diuen que és el que menys importa.