Era suau com el vellut,
i poregós com un mòbil menut.
En Snoopy era el seu heroi
i li agradava jugar com un noi
i de la mà
em duia amunt i avall sense parar.
Com un estel
fent tombarelles pel cel,
(és "maco" el temps d'estimar),
i no va ser aquell un temps perdut.
mobilet de vellut.
Però el mòbil fora del niu
m'enganyava amb qualsevol objectiu,
se'm perdia en el forat
d'un Nokia o d'un HTC.
Calia triar
o tocar el dos o fer
un "appel à trois".
Però això és immoral
quan s'és un home com cal,
ibèric, mascle i cristià,
i em vaig quedar sol i fotut,
mobilet de vellut.
L'Elle, el Vogue i el Harpers Bazaar
t'afusellen en cada exemplar.
Diuen que t'ha dat un lloc
Richard Avedon a New York.
No em puc queixar.
El que somniava ja ho tinc a la mà.
Et coneix la gent,
t'estima un adolescent
i un "iaio" et vol adoptar.
Ets feliç amb el teu nou drut?
Mobilet de vellut...
Però avui he vist el cel obert,
Déu, que és bo i que sap el que sofert,
m'ha deixat els seus consells
en un aparador de can FNAC,
i m'he comprat el llibre "La telefonia és un art".
I abans d'un mes
seré millor que l’Esteve Jobs.
Ja saps a on em trobaràs...
sis-zero-nou-set-dos-u-cinc (i dos números més),
mobilet poregós.
Sense un romanço ni un rebut,
mobilet de vellut.
