Tornem-hi

Les vacances s’han acabat. Han estat intenses, molt intenses. Van començar a mitjans de juliol amb un viatge a Mèxic, Guatemala, Belize i retorn a Mèxic. A continuació una setmaneta de no res amb un creuer pel Bàltic (Copenhagen, Tallim, Estocolm, San PetersBurg i Helsinki). Per agafar aire, en aquest cas calent, sis dies a Tunísia, de “panxing” en un hotel amb escapadeta inclosa al desert i per concloure aquesta disbauxa de viatges una petita aventura per Turquia (Istanbul, Trabzon, Sumela (no de madre), Dogubayazit, Diyarbakir etc, etc, etc). No voldria avorrir al personal, però també hem estat a l’Alsàcia, però això no “mola” tant. De retorn aquí, a la nostra pàtria, no sé com encara m’ha quedat temps per fer alguna escapadeta nocturna, unes desenes de sudokus, llegir llibres, prendre el sol, nedar, sortir a córrer, anar amb bici, fer una mini sortida als Pirineus, navegar a la Costa Brava i beure molt cava rosat. Encara que sembli mentida, fins i tot he pogut gaudir dels fills i com no, de la dona. No voldria entrar en detalls de tots aquest viatges, perquè tots han estat “diferents”,.En uns han primat l’economia, en d’altres la família i en algun cas, l’aventura “radiada”. El mes important de tot es que tornem a ser on érem, amb una bona càrrega d’experiències. No sé si l’any que ve tornaré a repetir tants i tants viatges. Cansen a qualsevol, sobretot el canvi de moneda, amb lo be que estem aquí i pels voltants amb l’Euro. Si un altre any torno a fer unes “sortidetes” com aquestes, m’emportaré un redactor i un fotògraf perquè a la tornada no se m’acumuli tanta feina com tinc per seleccionar, endreçar i arxivar tot el fons digital que he anat acumulant. No, no patiu, només ho mostraré “on-demand”.
Els problemes que havíem deixat irresolts, curiosament, segueixen estant igual. Els rebuts que el banc ens passa normalment, insistentment, ens els continuen passant. Els que han tingut sort, si es que treballar es pot dir tenir sort, continuen tenint feina. El Barça segueix perdent. Aviat començarà el curs i tot tornarà a la mala anomenada “normalitat”, prefereixo dir “automatisme” diari. Quan era adolescent, i d’això no fa pas gaire, feia il•lusió començar un nou curs perquè era un any mes gran. Ara, cada curs que comença, soc mes vell, però espero que més savi.

SMS(1) : Keita, Touré y Abidal comencen el ramadà. A Betlem, em vull anar, vols venir tu ?
SMS(2) : Pinto no serà el nou Director General, o si.
SMS(3) : Laporta, ADMISSIÓ.