Avui, a Ginebra (i rodalies) s’ha posat en marxa l’experiment del segle (sic). Per resumir-ho una miqueta i fer-ho entenedor, es tracta de fer anar unes cosetes molt, molt petitetes (com àcars), molt i molt ràpid, fins que es fotin una gran patacada i es creïn uns “petitiiiiiisims” forats negres que ens donaran idea de la formació del nostre mon (hom diu big-ban).
No se del cert si un cop processada tota la informació de la “gran patacada” arreglarem alguna cosa. Forats per arreglar, n’hi han molts i molt variats, als carrers, a les carreteres, a les empreses, a les nostres butxaques, al nostre cos i a la capa d’ozó. Si ho agafem pel cantó negre, també hi ha “tela”: Ovelles, diner, racisme, llegenda, i sobre tot, els punts negres o altrament dits barbs. Potser una nou descobriment com a resultat del “supermegaguay” experiment, serà acabar amb els barbs projectant-los un feix d’hadrons (si, si, hadrons no llardons) a velocitat de la llum. Per cert, quin color tenen els hadrons, perquè si son negres ......
Amb això dels forats, passa com a les famílies, que hi ha la branca rica i la pobre (o molt pobre) i curiosament a l’ombra del forat negre va créixer el germà pobre de la família, el forat blanc. No voldria ser pedant, però amb tot aquest rebombori segur que aviat començaran a sortir forats multicolors que segurament serà alguna cosa més que una “construcció matemàtica sense existència real”.
PD : Diada Nacional de Catalunya. Stop. Be Negre. Stop. Petit homenatge a qui fou el seu director : trist passatge de la nostra historia. Stop.
No se del cert si un cop processada tota la informació de la “gran patacada” arreglarem alguna cosa. Forats per arreglar, n’hi han molts i molt variats, als carrers, a les carreteres, a les empreses, a les nostres butxaques, al nostre cos i a la capa d’ozó. Si ho agafem pel cantó negre, també hi ha “tela”: Ovelles, diner, racisme, llegenda, i sobre tot, els punts negres o altrament dits barbs. Potser una nou descobriment com a resultat del “supermegaguay” experiment, serà acabar amb els barbs projectant-los un feix d’hadrons (si, si, hadrons no llardons) a velocitat de la llum. Per cert, quin color tenen els hadrons, perquè si son negres ......
Amb això dels forats, passa com a les famílies, que hi ha la branca rica i la pobre (o molt pobre) i curiosament a l’ombra del forat negre va créixer el germà pobre de la família, el forat blanc. No voldria ser pedant, però amb tot aquest rebombori segur que aviat començaran a sortir forats multicolors que segurament serà alguna cosa més que una “construcció matemàtica sense existència real”.
PD : Diada Nacional de Catalunya. Stop. Be Negre. Stop. Petit homenatge a qui fou el seu director : trist passatge de la nostra historia. Stop.
4 comentaris:
I el dia que hi hagi una fuita d´aquest mega no sé que que han inventat no vull ni pensar que pot passar!!!!!!
El millor que pot passar es que es fuguin tots els hadrons.... perque com fotin la petecada.... igual ens envien a tots a un univers paral-lel.
Pels amants del efectes paranormals... si començeu a veure coses que no hauríeu (el vostre anti-jo fet de anti-matèria, per cert NO EL TOQUEU O FOTREU ENLAIRE MIG UNIVERS!!!!), es que l'LHC ja ha començat a fer de les seves...
I jo que em pensava que el home, el món, l'univers, les galaxies ..... les havia creat Déu.....
Y AHORA QUE? QUE VAMO A HACÉ!!!??
P.D: per forats..... el de la bandera de Japó!!!
He llegit aquests dies opinions sobre els experiments del CERN que em fan pensar en quan la gent bolcava els primers tramvies que es van posar en marxa perquè deien que era un invent del dimoni. D'això ja fa molt temps, però continua havent aquesta actitud davant els avenços científics.
Gràcies a la manca de pragmatisme de tanta i tanta gent que s'ha dedicat a remenar la matèria, a fer provatures, a especular sobre l'origen de l'univers, a obrir cadàvers i a observar coses molt petites (per cert, molt i molt més petites que un àcar), avui podem gaudir dels vols transoceànics, de la penicil·lina, de les TIC i de la reproducció assistida, i crec que em deixo moltes més coses.
En canvi, amb els 847.500 milions d'euros que les nacions del món vam gastar l'any passat podríem tapar molts forats.
Continuo creient que somiar amb coses que ara semblem impossibles ens fa poderossos i fa possible que continuem avançant, això sí, cap a un lloc indeterminat.
Publica un comentari a l'entrada