Última hora, Última hora, Última hora.

Degut a les últimes informacions arribades, amb l’únic crèdit de la paraula ja que manquen proves materials, el post sota el títol “100 dies” s’ha hagut de retirar. Ara haurem de començar un nou compte enrere.

“Quan Isaac tenia quaranta anys, Abraham va enviar un criat a casa del seu nebot Betuel, fill de Nahor, per cercar una muller per a Isaac. Així fou com aquest es maridà amb Rebeca amb qui tingué els bessons Esaú i Jacob a l'edat de seixanta anys i després de demanar a Déu que permetés parir a la seva dona estèril.”

En comptes de criticar la manca de fruits, ara toca criticar les preses en aconseguir aquets fruits. L’entorn ? El començament d’una llarga nissaga ? Càlcul d’enganxar baixa maternal amb vacances d’estiu ? Descuit ? Perquè “ara toca” ?. The answer my friends, is blowing in the wind .....

“Esaú era el preferit d’Isaac mentre que Jacob era més agradós a la seva mare, Rebeca. Quan Isaac comptava 137 anys va ser enredat per Jacob amb els consells de Rebeca i aprofitant que s'havia quedat cec va beneir a Jacob enlloc d'Esaú. Els dos germans es van barallar i Isaac va aconsellar a Jacob que marxés abans que el seu germà intentés fer-li mal.”

O sigui, que segons la tradició ha(n) de ser nen(s). Jo voto per Esaú. Si es nena ..... Frida, en honor a .... no se, m’embolico, ho deixo. Ah, felicitats.

“Isaac va morir amb cent vuitanta anys prop de Quiriat-Arbà i va ser enterrat pels seus dos fills ja amistançats de nou.”


PD: Qui gosa dir que l’esperança de vida ara es més gran que abans !!!!!

Be Negre

Avui, a Ginebra (i rodalies) s’ha posat en marxa l’experiment del segle (sic). Per resumir-ho una miqueta i fer-ho entenedor, es tracta de fer anar unes cosetes molt, molt petitetes (com àcars), molt i molt ràpid, fins que es fotin una gran patacada i es creïn uns “petitiiiiiisims” forats negres que ens donaran idea de la formació del nostre mon (hom diu big-ban).
No se del cert si un cop processada tota la informació de la “gran patacada” arreglarem alguna cosa. Forats per arreglar, n’hi han molts i molt variats, als carrers, a les carreteres, a les empreses, a les nostres butxaques, al nostre cos i a la capa d’ozó. Si ho agafem pel cantó negre, també hi ha “tela”: Ovelles, diner, racisme, llegenda, i sobre tot, els punts negres o altrament dits barbs. Potser una nou descobriment com a resultat del “supermegaguay” experiment, serà acabar amb els barbs projectant-los un feix d’hadrons (si, si, hadrons no llardons) a velocitat de la llum. Per cert, quin color tenen els hadrons, perquè si son negres ......
Amb això dels forats, passa com a les famílies, que hi ha la branca rica i la pobre (o molt pobre) i curiosament a l’ombra del forat negre va créixer el germà pobre de la família, el forat blanc. No voldria ser pedant, però amb tot aquest rebombori segur que aviat començaran a sortir forats multicolors que segurament serà alguna cosa més que una “construcció matemàtica sense existència real”.


PD : Diada Nacional de Catalunya. Stop. Be Negre. Stop. Petit homenatge a qui fou el seu director : trist passatge de la nostra historia. Stop.

λένη

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l'amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

PD: Helena en grec antic : λένη

Tornem-hi

Les vacances s’han acabat. Han estat intenses, molt intenses. Van començar a mitjans de juliol amb un viatge a Mèxic, Guatemala, Belize i retorn a Mèxic. A continuació una setmaneta de no res amb un creuer pel Bàltic (Copenhagen, Tallim, Estocolm, San PetersBurg i Helsinki). Per agafar aire, en aquest cas calent, sis dies a Tunísia, de “panxing” en un hotel amb escapadeta inclosa al desert i per concloure aquesta disbauxa de viatges una petita aventura per Turquia (Istanbul, Trabzon, Sumela (no de madre), Dogubayazit, Diyarbakir etc, etc, etc). No voldria avorrir al personal, però també hem estat a l’Alsàcia, però això no “mola” tant. De retorn aquí, a la nostra pàtria, no sé com encara m’ha quedat temps per fer alguna escapadeta nocturna, unes desenes de sudokus, llegir llibres, prendre el sol, nedar, sortir a córrer, anar amb bici, fer una mini sortida als Pirineus, navegar a la Costa Brava i beure molt cava rosat. Encara que sembli mentida, fins i tot he pogut gaudir dels fills i com no, de la dona. No voldria entrar en detalls de tots aquest viatges, perquè tots han estat “diferents”,.En uns han primat l’economia, en d’altres la família i en algun cas, l’aventura “radiada”. El mes important de tot es que tornem a ser on érem, amb una bona càrrega d’experiències. No sé si l’any que ve tornaré a repetir tants i tants viatges. Cansen a qualsevol, sobretot el canvi de moneda, amb lo be que estem aquí i pels voltants amb l’Euro. Si un altre any torno a fer unes “sortidetes” com aquestes, m’emportaré un redactor i un fotògraf perquè a la tornada no se m’acumuli tanta feina com tinc per seleccionar, endreçar i arxivar tot el fons digital que he anat acumulant. No, no patiu, només ho mostraré “on-demand”.
Els problemes que havíem deixat irresolts, curiosament, segueixen estant igual. Els rebuts que el banc ens passa normalment, insistentment, ens els continuen passant. Els que han tingut sort, si es que treballar es pot dir tenir sort, continuen tenint feina. El Barça segueix perdent. Aviat començarà el curs i tot tornarà a la mala anomenada “normalitat”, prefereixo dir “automatisme” diari. Quan era adolescent, i d’això no fa pas gaire, feia il•lusió començar un nou curs perquè era un any mes gran. Ara, cada curs que comença, soc mes vell, però espero que més savi.

SMS(1) : Keita, Touré y Abidal comencen el ramadà. A Betlem, em vull anar, vols venir tu ?
SMS(2) : Pinto no serà el nou Director General, o si.
SMS(3) : Laporta, ADMISSIÓ.