49:08 Pròleg

Dissabte, sopar de les "nenes del Thau" a Sant Cugat. A la tercera va la vençuda. No hi hauria d’anar. Menú : Coca d’escalivada, coca de bledes (de l’hortet ecològic) i tomàquet, rotllets "Ikea" (espècie de base de pizza, salmó marinat i mostassa, tot d’Ikea), amanida "xatonada", llomillo amb salsa de pomes i peres i per postres, milfulles amb fruita i "apfelstrudel". Tot regat amb un bon vi de la Rioja i per la sobretaula un ditet de whisky. Home, no es exactament el que recomanava l’organització (“En la mesura del possible, evita un sopar pesat la nit abans de la cursa”).

Arribem a casa a tres quarts de dues. Passejar al gos. Les dues. Busco el "meu" despertador. No el trobo. Miro el de la filla. Ui, que complicat. Al final agafo el de la dona, ja esta a l’hora, a les vuit. Preparo la roba, el xip, el braçalet del "calaix" de sortida i el reproductor d’mp3 per no molestar al matí. Em poso a llegir una mica (Mankell). A dos quarts tanco el llum. No és que tingui gaire son.

Beep, Beep, Beeeep. Miro el meu rellotge. Merda, dos quart de vuit. I no sona el de la tauleta. Es el de la meva filla, que estava a l’hora de sempre. M’aixeco, aconsegueixo tancar-lo (o no) i torno al llit. El dia no comença bé. No em torno a adormir o tinc aquesta sensació. A les vuit, sona el despertador, el bo. Intento apagar-lo i a final la dona l’agafa i el tanca. No volia molestar.

Segueixo les recomanacions (“Abans de la cursa, mantingues els teus hàbits alimentaris, no és recomanable experimentar amb la dieta”). Suc de taronja i quatre o cinc galetes. Em dutxo o no ? Estalviarem aigua. Tinc una estoneta, llegeixo un suplement. Em vesteixo, la dona ja volta per la casa, la Mireia encara dorm. Agafo la moto. Son les nou. He quedat a un quart a l’Arc de Triomf. Una mica mes avall de casa, veig a dos nois (amb la samarreta-dorsal) esperant l’autobús. Algú fa cas dels consells. Pel cami vaig trobant gent que també va a la cursa i si no hi van, que fan pel carrer un diumenge a aquesta hora ?.