Rics i plens

Lo riu és vida. Lo riu baixa ple. Lo riu d’aquí ben poc baixarà més ple. Lo riu baixa amb les aigües tèrboles. Ara diuen que pel maig tot arreglat. Per fi un reconeixement. Si s’ha d’arreglar quelcom vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona. És una interpretació, segurament el “arreglat”, per uns quants és allò que hom fa quan surt a la nit, es vesteix una mica millor (o pitjor) i es pinta (elles o ells, que darrerament diuen que es porta). El problema vindrà ara. Nosaltres volem vestir de Prêt-à-Porter, de sastre de luxe però ens proposaran vestir de “mercadillu” però de la temporada passada. En comencem a estar una mica tips, o una mica més tips, o molt més tips. I no hi ha manera. Fem campanyes de millora d’imatge i res. Fem el paper de l’ase que rep tots els cops, i res, bé, unes quantes garrotades més. Ens pensem que la part “catalana” del partit que governa donarà un cop a taula i l’únic que aconseguim és sentir a un ploramiques amb un to neutre amenaçant amb no res.

Demà estrenen el documental Cataluña-Espanya. Nosaltres, els d’aquí, ens ho mirarem d’una manera expectant. Les cares de la gent de la resta de l’estat que tinguin les ganes de veure-la desitjo que no siguin com les que vaig veure ahir quan escoltaven al pobre Ridao a la tele. Tots estaven “frunciendo el ceño”!!! Esperem que sigui una aportació cap a la construcció (anava a dir edifici, però algun llest veuria una connotació amb d’altres construccions) d’una estructura ferma que ens permeti poder fer país. Perquè crec que és això el que s’ha perdut. Fins que no recuperem la consciència del que som i ens aclarim del que realment volem, no tirarem endavant.

I també demà tots anirem a comprar el llibre del Kracòvia o el del Polònia, així ens farem cada dia més rics i més plens. Bon cop de falç.