Empenta

Aquest post, te dues lectures, la profunda, la deixo a gust del lector, jo, al recurs fàcil, la sàtira i contra el sexe dèbil.

Ja era tard, mitja nit, estava al pipican del carrer Folgueroles, el gos fent de gos i jo fent d’amo de gos. Passejava i vigilava. De cop i volta sento una veu que diu:
- Oye, necesito un empujón.
Jo, em giro cap on ve la veu i veig una noia (suposició, ja que amb el casc difícilment podria endevinar el sexe), pujada amb una moto en marxa però aturada. M’apropo i diu:
- Es que me he quedado así. No puedo ir “pa lante” ni “pa tras”.
- Ah – dic jo
La moto, una scoopy, l’hi havia quedat amb la roda del darrera, fora de la vorera, volant. Jo, servicial que soc, poso un peu travant el cavallet i l’hi dono una empenta, tot agafant-la pel darrera, a la moto. El cavallet salta i queda alliberada.
- Ya está – diu ella. Jo penso que deu ser una forma de donar les gracies. Ho miraré a internet.
M’allunyo, per continuar vigilant al Troc, sentin com torna a fer la maniobra d’aparcar. A cua d’ull veig que baixa pel carrer un metres i dona uns copets a una finestra. Jo me’n oblido. Passada un altre estoneta, torno a sentir una veu femenina, que em comença a ser familiar.
- Oye, necesito otro empujón.
M’apropo, i veig que la situació es la mateixa. Respiro. Torno a fer la mateixa operació amb el mateix resultat.
- Ya está, gracias – diu ella. Jo penso en no mirar una cosa a internet.
- De nada – responc jo molt educadament.
Sento com s’allunya carrer amunt. Tant pensar amb internet i he perdut el centre del “problema”. La “niña pija”, per no començar amb insults més greus i grollers, el problema que tenia no era ni més ni menys que al tenir la roda “volant” no podia treure el cavallet accelerant. “Manda huevos”, que diria el Frederic Trill. En tornar a casa, capcot i sentint-me del tot un home objecte, torno a pensar amb internet. Quan arribi a casa escriure un email a la DGT reclamant que a l’examen de conduir motocicleta, incloguin el posar i treure un cavallet. Però com ara regalen el carnet a qui porta uns anys amb el de cotxe perquè puguin portar-ne de menys de 125cc, haurem de fer responsables civils subsidiaris als concessionaris per tal de no vendre una moto a “dingú” que no sàpiga treure un cavallet i si resulta que la Barbie de torn (per cert, per molts anys) pesa una quarta part del que pesa la moto, doncs a pastar fang. No moto. Algú necessita una empenta?