Típics tòpics, tòpics típics d'aquets dies. Es el que és encara que sembli el que no és.
- Pobres pollastres. La seva curta vida per acabar a taula i que ningú els escuri.
- Pobres les altres besties que ens han servit per fer l’escudella. S’imaginaven el seu destí ?
- Pobres vins i caves, què tranquilets que estaven en els cellers i molts d’ells acabaran en unes copes que a dures penes algú es mullarà els llavis.
- Pobres sistemes digestius. Vaga haurien de fer d’estar sotmesos a jornades laborals inhumanes.
- Pobres arbres que han servit per embolicar aquell regal que fa de tot menys il•lusió.
- Pobres avets, estels, rens i altres espècimens condemnats anys rere any a sortir a les targetes de felicitació.
- Pobre el nostre aparell auditiu, de sentir les mateixes tonteries de cada any.
- Pobres regals acompanyats del “això es pot canviar”.
- Pobre petroli. Cada dia mes barat.
- Pobres botiguers que venen infelicitat.
- Pobres famílies que es pensen que son allò i que en realitat ho son però que no veiem que ho siguin.
- Pobres polítics. Amb lo maca que es la família política !!!
- Pobres dels que fan les coses sense amor.
- Pobres dels que no veuen les coses fetes amb amor.
- Pobres dels propers que estan tan lluny nostre.
- Pobres tots nosaltres per saber-ho i fer com si res.
Gaudim d’alguna coseta petita, que de segur trobarem i llavors podrem dir que hem viscut el Nadal.
PD :Pobre de mi que no veig la meva pobresa. Pobres els que aguanteu aquest bloc. Una cosa te, està fet amb amor.
6 comentaris:
Que profund i romàntic t'has posat! Aquesta faceta la coneixia poc abans de les teves creacions a aquests blog.
Pobres tots i sort de tenir-nos...que és moltíssim.
sort de tenir-nos. Que duri molt
ay ay ay, aixo esta degenerant de collons............
Pobres, pobres, pobres, pobres......... Esmentar la pobreca, encara que sigui la d'esperit,desde mes amunt de la Diagonal, de "saque" ma fa "por".
Ah els que, de vegades, contestem, tambe ho fem amb amor, a qui i a que, es potser el que encara no tenim gens clar.
La més que simptomàtica intervenció del nostre benvolgut “bloguer”, respon a la típica i emotiva resposta al canvi estacional, en efecte, el Nadal coincideix amb un canvi d’estació pronunciat, el solstici d’hivern, i aixó vol dir que la nit més llarga de l’any coincideix amb el 21 de desembre que només es celebra a l’hemisferi nord, recordar també que , aquest canvi estacional comporta la vinguda hivernal que sempre comporta certa emotivitat, també ens proporciona certs tocs “espirituals” inclosos als més agnòstics i als més ateus , aquets també es veuen afectats.
Recordeu també que el solstici d’hivern vol dir que , damunt el Tròpic de Càncer ( on vivim nosaltres) el Sol està sobre l’horitzó il•luminant-nos nomes durant 10,6 hores, i aixó ens afecta, es clar.
Ara bé, hi ha un motiu d’esperança, a partir d’aquest punt del 21 de desembre, l’òrbita terrestre segueix el seu pas, i mica en mica la inclinació del nostre eix i el mateix moviment orbital ens adreça al solstici d’estiu (Sant Lluís , el 21 de juny) , es a dir, un escenari totalment diferent, a l’estiu on, segons una popular dita catalana; “tota cuca viu”.
Aquest sensible fet orbital , també té una correspondència a una altre antiga dita popular catalana que l’havia sentit a Sabadell quan era petit, i que diu: “Per Nadal un pas de pardal i per Sant Esteve un pas de llebre” referint-se a que el benvolgut Sol ens il•lumina una miqueta més cada dia a partir del 21 desembre.
Recordeu que , a final de l’Imperi Romà a occident, es va celebrar una gran Cimera Política Internacional , fou el 1er Concili de Nicea de l’any 325 DC, on es va acordar , entre altres punts que, Jesús va néixer el 25 de desembre (evidentment era mentida, ningú sap quan va néixer Nostre Senyor Jesús) però políticament els va anar molt bé prendre aquesta decisió, significava oficialitzar el motiu d’esperança del “pas de pardal” i institucionalitzar una esperança.
Aleshores, aquets dies, us recomano a tots agafar-se les coses llur justa mesura i no fer gaire cabal de les emotivitats pròpies i alienes, recordeu que son dies de reunions familiars i amb el menjar i sobretot , la beguda, podríem prendre mal.
Definitivament no val la pena ara que anem de cap a l’Estiu 2009.
Bon Any a Tots.
ara m'explico perquè porto dos dies sencers dormint, dinant al llit, sopant al llit... ara sortire al carrer fent un esforç molt gran... necessito llum solarrrrrrrrrrrrr.... grrrrr
Pobre, pobret, pobrissó!!!
Que sàpigues que per part meva llegeixo el teu blog amb "amor"... i recorda que pobre, pobre NO ETS... no entro en detalls... ejemmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
(estic d´acord amb la seis66 per primera vegada en molt de temps).
Salut i feliç any 9
Publica un comentari a l'entrada