dimecres, 19 de novembre del 2008

Sinfonia de camagrocs

Abans de llegir les següents línies, per aquells que desconeguin les cançons, que les escoltin tranquil•lament un o dos cops. Al peu d'aquest post trobareu la "playlist".
Dissabte al vespre estava al davant d’una considerable estesa de camagrocs que necessitaven ser netejats de brossa i sorra. Vaig anar cap al “loro” i vaig escollir un cd de producció pròpia de cançons de Simon and Garfunkel. M’agrada, si. Es dels pocs discos que tinc les lletres impreses. Més d’un cop l’hem posat, allà, davant la llar de foc i hem cantat un estoneta. Es divertit cantar aquestes cançons i fer al mateix moment la veu d’un i de l’altre, o sigui fer una nova veu o destrossar la cançó, per alguns. Sense les lletres escrites, quan sona la cançó et venen a la memòria frases i paraules soltes i amb una dicció que es d’agrair.

Ten thousand people, maybe more.
People talking without speaking,

People hearing without listening
(Sound Of Silence)
- Escrit...., algú llegeix ?

She is soft, she is warm, but my heart remains heavy (Wednesday Morning 3 AM)
- Veritablement el barret es suau.

I think I'm gonna cry (Bye Bye Love)
- Molta feina per endavant.

And a rock feels no pain;
And an island never cries.
(I Am A Rock)
- Terra de bosc. Bosc de vida. Vida, vida.

He was a most peculiar man. (Most Peculiar Man)
- Ell ? Tots ho som. Bolets musicals. Musica de bolets. “I’m a peculiar man”.

Parsley, sage, rosemary, and thyme (Scarborough Fair/Canticle)
- Al final, una mica d’all i julivert.

Home where my music's playing,
Home where my love lies waiting

Silently for me.
(Homeward Bound)
- Parlem amb les plantes quan les reguem, i perquè no cantar als bolets, encara que sigui silenciosament.

I was twenty-one years
When I wrote this song

I'm twenty-two now

But I won't be for long

Time hurries on

And the leaves that are green turn to brown
(Leaves That Are Green)
- I la de marrons que ens queden.

Hello lamppost,
what cha knowing?
(59th Street Bridge Song (Feelin' Groovy))
- Potser aquí algú es va prendre un bolet “holandes”.

The sky is grey and white and cloudy,
Sometimes I think it's hanging down on me.

..........
Hey sunshine

I haven't seen you in a long time.
(Cloudy)
- El mati era radiant. Ara a fora a un fred que pela.

Long ago it must be, I have a photograph
Preserve your memories, they're all that's left you
(Bookends Theme)


-Sí, va ser fa dos anys.

Maybe when I'm older, baby (Blues Run The Game)
- Potser no. Ja ho soc.

And here's to you, Mrs. Robinson,
Jesus loves you more than you will know. (Wo wo wo).

God bless you please, Mrs. Robinson
(Mrs. Robinson)
- Dustin Hoffman. Es que la madre de Jose me está volviendo loco.

I’d rather be a hammer than a nail
Yes, I would
If I only could
I surely would (El Condor Pasa)
- Home, un bon clau .....

Cecilia, You're breaking my heart
You're shaking my confidence daily
Oh Cecilia, I'm down on my knees (Cecilia)
- Si, reconec que en un lloc n’hi havia molts i m’he hagut d’agenollar.

When you're weary
Feeling small
When tears are in your eyes
I will dry them all (Bridge Over Troubled Water)
- Començo a estar cansat. Casi acabo.

I am just a poor boy
Though my story's seldom told
I have squandered my resistance
For a pocket full of mumbles such are promises (The Boxer)
- Bohemian Rhapsody. No. La historia s’acaba. Espero no haver malgastat la vostra resistència.


11 comentaris:

Isaac ha dit...

Molt bé!!!!

Aquest te l'has currat.
No és fàcil de seguir, ja que aquestes cançons són de més enllà que el segle passat.

Ja tenim una edat!

Salut i peles!

fotos

PD: Quan mengem bolets?
PD2: Passem del ferèstec, total es posarà malalt (o una altra excusa) i no vindrà...

Lluís ha dit...

Fotus, et recordo que JA has fet un tast de camagrocs (amb llengues de bou). Amanida tèbia. Clar que devant d'una fondue.....

Isaac ha dit...

Amanida tèbia? JA ni m'enrecordo (Ramón said).

Volem arròs del bo, com la Granja Elena, però sense gastar 60 nyapes.

laseis66 ha dit...

Ets un cabró. A mi de tant en tant m'en dones uns d'aquets grocs, pero.....jo vull dels que te has fotut abans d'escriure.

P.S. Tal com lleguie em venia a la ment l'imatge del Garfunkel amb una escarola al cap i unes entrades de collons....... JUVENTUD, Divino tesoro que te vas para no volever, cuando quiero llorar no lloro
y, a veces, lloro sin querer

Anònim ha dit...

Dos anys fa ja d'aquella mítica massacre de camagrocs? allò s'ha de repetir!!

Unknown ha dit...

Bravo pel post, pel plat list que ens has deixat i per tots els bolets que vas netejar. No vas dir que aquest any no hi havien??? Agh!!!
No n´he comprat perque aquest any (sóc redundant) van cars no, caríssims... quan menjarem arròs amb camagrocs???

L´amanida tèbia??? No l´he probada. Lluis ja trigues!!!!

Anònim ha dit...

"El camagroc (Cantharellus lutescens) és un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i és bon comestible. Creixen formant grans colònies a les molsoses obagues per la qual cosa SÓN MOLT FÀCILS DE TROBAR"

jo no m'atraviré a portar la contrària a la Viquipedia!

Anònim ha dit...

Doncs, apa, "listillu", ens els portes tu, si es que és tan fàcil i per cert, jo els estava natejant.
Les meves nafres ja me les guareixo jo.
Lluís

Anònim ha dit...

Si vas escoltar totes aquestes cançons mentre els netejaves t´has carregat el bosc!

Isaac ha dit...

@The freak

No va netejar tants bolets, pensa que a la segona cançó dels Garfunkel ja estava dormit...

This is the sound of silence.

Isaac

Anònim ha dit...

Para cuando un comentario de crítica social???
Hay un montón de coches mal aparcados, animales en extinción (y otros grupos)... incivismo.

Franco ha muerto, pero su alma planea entre nosotros.