He obert aquest bloc per varies raons. La primera i mes fonamental es perquè sense un bloc no ets ningú (i dubto si ara que ja el tinc soc algú). La segona, tercera, quarta i potser la cinquena raó es per tenir un lloc on poder escriure alguna cosa, sense haver de preocupar-me de guardar-la, endreçar-la i/o llançar-la. Soc plenament conscient de la responsabilitat que assumeixo en aquest acte i dels costos inherents a haver de moderar, centenars o fins i tot milers de comentaris, però ho faré des de l’esperit de servei que sempre ens (a qui ?) a caracteritzat.
El títol es massa ambiciós o pedant o ambiciós i pedant. He cercat una definició del verb pensar i m’ha sortit això : “Copsar intel·lectualment, conscientment, exercir l'home la facultat de jutjar, d'abstreure, de fer inferències, etc. Es contraposa a sentir, o copsar simplement amb els sentits, i àdhuc, en l'home, a percebre ” (http://www.enciclopedia.cat/). Ja ho començo a trobar tot una mica massa complicat però es farà el que es pugui, i sinó podem pensar en veu ALTA, ho farem XIUXIUEJANT, o amb veu GREU, o amb tant sols un FIL de veu. Sigui com sigui escriurem una mica a veure que surt, criticarem, farem juguesques i direm el que ens sembli, que d’això es tracta.
6 comentaris:
Molt bé, bona introducció.
A veure si això de pensar en veu ALTA se't dóna bé.
Salut!!
Hola petit princep
Molt bé que hagis encetat un bloc, et felicito i tal com dius, ja comences a ser algu a la blogosfera.
petons
bego
Willkommen, bienvenue, welcome!
Fremde, etranger, stranger.
Gluklich zu sehen, je suis enchante,
Happy to see you, bleibe, reste, stay.
Willkommen, bienvenue, welcome
Im Cabaret, au Cabaret, to Cabaret
Crec que en tinc prou de veuret dos dies a la setmana, com per a sobre "tenir-te" a la blogosfera.
Si algun dia obro un blog, si us plau, fes-me reaccionar!
Enhorabona Lluis,
Ja ests algú però recorda que si no ets membre del BICING tampoc ets ningú o sigui que ara de moment ets mitja algú.
Enhorabona Lluis, la idea es genial doncs aixi xixiuejarem plegats. Per cert, felicitats per tot plegat. Tu ja m'entens.
Com a comentari, avui m'ha sorprès veure els aplaudiments que s'han donat per a tota la gent que m'envoltava, a la cursa de bombers quan han sortit primer els discapacitats: els he mirat les cares als que aplaudien i he sentit que no ho feien perquè toca, ho feien amb convicció, ho feien perque sentien realment el gran esforç que suposa una gesta així en una cadira de rodes. Per un moment m'he sentit formant part d'un món millor. DEVI
Publica un comentari a l'entrada