Formes, fons

L’altre dia sopant de règim (i quin sopar, ja m’està bé això del règim) després de fer un petit repàs de l’actualitat política, l’hi vaig preguntar a la nostra amfitriona si sabia com es jugava al “pito pito colorito” en català i ràpidament em va dir “vint-i-set, el pet i el cagarret”. Doncs aquí queda.

M’ha sobtat molt que en mig de la discussió de les possibles solucions per pal·liar la sequera que tenim darrerament a Barcelona i tota la seva àrea metropolitana que fins i tot sortís el president de l’Institut d’Estudis Catalans per corregir al Conseller Baltasar en que la única paraula per definir el portar aigua d’un lloc a un altre es diu transvasament i no pas “captació puntual i reversible” i d’altres que s’han escoltat aquest dies. Què ens està passant ? Ens dediquem a perdre el temps ara en qüestions “col·laterals” que serveixen com a petites cortines de fum per amagar la realitat. Trobo que el president de l’IEC, en aquest cas hauria d’haver declinat respondre a la qüestió a no ser que per sorpresa de tothom ens informés que si premsàvem el seu fantàstic diccionari sortiria aigua a dojo.

Ja fa un temps que ens dediquem més a la forma, que ja esta bé que es guardi, que no pas al fons. Destinen massa recursos a les “formes” sense tenir solucionat el fons. Ens comportem com a nou rics. Diem que el foie a sobre d’un filet es excel·lent però no sabem distingir si una patata esta ben bullida o no. Ui, ara em ve al cap la preciosa catifa verda que van posar a les vies del tramvia i no hi trobo relació.

Per cert, el llobarro estava per llepar-s’hi els dits.

Bono Bono colorito

Pito, pito,

colorito.

Donde vas

tu tan solito.

Por la senda

verdadera,

pin, pon, fuera.

Al final, CiU haurà de fer el “pito, pito”. La situació es complexa. Els greuges, molts. Una vicepresidència a la mesa del Congres es llaminera.
Els perdedors s’han d’ajudar. CIU va perdre, Bono també. Va perdre unes famoses primàries en el seu partit i a les darreres eleccions generals ha tornat a perdre enfront els populars per 12 a 9. Diran que va mantenir el mateix nombre de diputats (això sona a quelcom), però va perdre vots (pocs) i percentatge. Ah, i per aquells que es queixen de que un partit (o coalició) que “només” te 774 mil vots tingui 10 diputats, el Sr. Bono, en la comunitat autònoma en que es presentava (Castilla – La Mancha) per només 534 mil vots treu 9 escons.
El càrrec de presidir el Congres de Diputats es un càrrec institucional i de representació i com a tal, la persona que l’ocupa, ha de mantenir una postura el mes imparcial possible. Que el Sr. Bono presideixi la Cambra Baixa pot ser una oportunitat per poder treure de circulació el seu “pico de oro” i al final de la legislatura retirar-se de la vida pública d’una forma elegant.
Pot ser interessant i divertit veure per on surt el “Excelentisimo Señor” amb alguna de les actuacions folklorico - artístiques dels diputats d’ERC. I com sembla que ara està de moda parlar amb termes taurins, acabaré amb una cita (que sempre queda be) “Posiblemente haya llegado el momento de que a alguien se le ocurra erigir un monumento a los cabestros por todo lo que significan en el mundo del toro bravo.” (http://www.feriadeltoro.net/cabestros_Antonio_Purroy.htm) Bono for president !!!! (o no).

Benvinguda

He obert aquest bloc per varies raons. La primera i mes fonamental es perquè sense un bloc no ets ningú (i dubto si ara que ja el tinc soc algú). La segona, tercera, quarta i potser la cinquena raó es per tenir un lloc on poder escriure alguna cosa, sense haver de preocupar-me de guardar-la, endreçar-la i/o llançar-la. Soc plenament conscient de la responsabilitat que assumeixo en aquest acte i dels costos inherents a haver de moderar, centenars o fins i tot milers de comentaris, però ho faré des de l’esperit de servei que sempre ens (a qui ?) a caracteritzat.

El títol es massa ambiciós o pedant o ambiciós i pedant. He cercat una definició del verb pensar i m’ha sortit això : “Copsar intel·lectualment, conscientment, exercir l'home la facultat de jutjar, d'abstreure, de fer inferències, etc. Es contraposa a sentir, o copsar simplement amb els sentits, i àdhuc, en l'home, a percebre ” (http://www.enciclopedia.cat/). Ja ho començo a trobar tot una mica massa complicat però es farà el que es pugui, i sinó podem pensar en veu ALTA, ho farem XIUXIUEJANT, o amb veu GREU, o amb tant sols un FIL de veu. Sigui com sigui escriurem una mica a veure que surt, criticarem, farem juguesques i direm el que ens sembli, que d’això es tracta.